M’agradaria saber què ho fa que un dia estas la mar de bé i al següent tot se’t fa costerut. Avui no tinc el dia, com se sol dir, i ho veig tot més negre del normal.
Potser és el temps, el canvi d’horari que encara no he paït o tenir el cap fet un garbuix de sensacions contradictòries. O, simplement, perquè avui es dilluns i no he dormit bé.
[@more@]
T’entenc perquè avui jo també m’he sentit així per unes hores… Ahir diumenge un dia mangífic, excursió, muntanya, desconnexió… Per unes hores semblava no importar-me res. Però avui de nou feina, estudis, responsabilitats, compromisos… He tingut un moment que acompanyada de bona música no he pogut reprimir-me unes quantes llàgrimes. He escrit, un dels meus petits plaers… I he semblat resuperar el somriure d’ahir! POtser sí, potser és dilluns i costa…
Una abraçada i força!!
Llunàtika
Doncs avui ja no es dilluns i dema ja es dimecres…cosa que vol dir que la roda no para de girar 😉
la primavera… jo en dono la culpa a la primavera… fa un temps per gaudir-lo, no pas per restar tancats a la feina… ja falta poc per les vacancetes de setmana santa Frederic!! Ànims!!
ànims, espero que avui ja estiguis millor. A mi això em va passar ahir. Bé, també em va passar allò tan curiós que vas inflant un globus i l’infles i l’infles més i més i acaba petant amb la persona que menys s’ho mereix.