Ahir la Nit es va estrenar amb el seu primer passeig pel carrer. S’ho va passar d’alló més bé però es va cansar tan que tenia moltes ganes de tornar a casa i això que només vam estar un quart d’hora al parc. Però tantes novetats juntes era massa per ella: altres gossos, gent, nens, moltes herbes, pedretes, la corretxa, el collar, les olors…
Uf! Quin estrès pobreta!
[@more@]
:-)))
m’estàs fent agafar moltes ganes de tenir un gosset, però en el meu pis no és gens viable! Quina enveja. Cuida-la molt bé de part dels blocaires eh
ara s’estressa, però ja veuràs ja, quan li agafi gust a les passejades… jejejeje.. el que s’estressarà seràs tu! aisss… és molt divertit, sobretot quan parlant has d’evitar les paraules clau (anem? passeig, som-hi, véns?…) i te’n descuides! Hauries de veure com es posa el de casa! una passada!! I a vegades ho escolta per la tele i tenim el mateix «tinglado» muntat!!! O quan senten el soroll de les claus, que ja saben que vols dir «porta oberta» jajajaja són moooooooolt llestos!
Una gratadeta d’orelles per la Nit!
Aixxxx….jo estic intentant ensenyar al thor( el meu gat) a sortir al carrer!! pero li poso la corretja…i el tiu es tomba panxa enlaire i fa monades ¬¬’ jajaja
Muaaaaa
ara s’et començarà a girar feina!!!! sort company.
i per cert, gràcies per l’enllaç.
Kin estrés, sí, sobretot per la corretja. Pense jo.
Corretja? Pobra Nit… Espero que només sigui una mesura proviosional.