Caminava sense rumb pels carrers de la que, un dia, va ser la capital de l’antic principat i que ara no deixa de ser un munt de runa on, el seus habitants, els pocs que queden, subsisteixen com poden després del desastre, després de la invasió que va acabar amb el seu esplendor, amb la seva bellesa, amb la seva vida…
Era el dia del seu aniversari, just aquell dia feia cent anys i havia decidit deixar la seguretat del seu bastió, de l’últim reducte català del món, per tornar a trepitjar la terra que el va veure nèixer.
El barri on va viure durant més de vint anys ja no existeix, ha quedat submergit pel mar. La ciutat no va saber preparar-se per l’augment de les aigües i ja, abans de l’arribada de l’invasor, les zones costaneres van començar a inundar-se, després va ser massa tard.
Els enemics ho van tenir fàcil, quedaven la meitat dels edicifis en peu i la població no va oferir cap resistència.
– Tu! Tu! – una dona molt gran el crida des de l’altre costat d’un carrer envait per la vegetació salvatge – Què fas aqui?
Ell s’atura sorprès i es gira a mirar la dona. Es miren fixament als ulls i arriba un tardà reconeixement…
Continuarà…
[@more@]
A mi em sembla que aixo de l’augment del nivell del mar es un farol; per desviar l’atencio. Si el gel ocupa mes espai en estat solid que en liquid, si es fon un iceberg l’aigua liquida ocupa menys espai, no?
Ostres, quin futur més negre que ens espera… això vol dir que només es salven els de la Bonanova per estar a més alçada respecte al mar? Doncs jo, que visc a Gran via, ho tinc xungo… afortunadament, pel que dius, hi haurà un reducte català. On serà? (Tarragona, Tarragona!!! jejejeje). Em té intrigat aquesta dona… qui devia ser?
Sir William, cal tenir en compte que hi ha grans masses d’aigua en estat sòlid a sobre de terra ferma (Groenlàndia, l’Antàrdida…) No crec que pugi tant el nivell del mar com diuen els més alarmistes, però de ben segur que a algun lloc haurem d’emular els dics holandesos.
si trobem una sirena o un tritó i ens fem alguna cosa amb ells potser ens hi convertim i podem sobreviure…
uiiiiiiiii, quina intriga!Segur que era un antic amor la senyora…;P
Que segueixi, que segueixi!