Cada any quan arriben aquestes dates comences a veure que en els carrers hi ha més llocs per aparcar, en el teu edifici s’acumula la publicitat a les bústies, hi ha menys gent pel carrer a les 8 del mati, a la feina hi ha taules buides que veuen augmentar la seva paperassa i al bar on vas a fer el cafè a mig mati tens sempre taula lliure fins que has de cercar un altre bar perquè en aquell han penjat el cartell de… Vacances!
I tornes al teu despatx i també se t’acumulen els papers, les reunions i les signatures perquè com no hi ha aquell company o aquell altre, has de fer-ho o anar tu. Però arriba un moment que ja ni això, que es ralentitza la feina i vas fen tranquil.lament, a ritme pausat, a ritme d’estiu, de calor.
I veus companys que marxen, d’altres que tornen i expliquen les seves aventures de les vacances… i tu continues al peu del canó: treballes tot el juliol i tot l’agost.
Llavors els altres també tornen i s’expliquen entre ells els seus viatges, les sortides a la platja o a la muntanya, les aventures amb els nens o la sogra i et miren amb cara de sorpresa: "no has fet vacances encara?" Què passa? S’han de fer al juliol o a l’agost? Doncs no! Quan tots ja han tornat i comencen a oblidar-se dels seus dies de festa, els dius: "Adéu! Ara em toca a mi."
[@more@]
També és típic que arribin i es comencin a queixar de la gentada per tot arreu, dels guiris, dels preus dels xiringuitos… i tu feliçment somrius pensant que tot això t’ho estalviaràs. Penso que la millor època per fer vacances és al setembre.
Mira que bé! almenys, tindràs vacances 🙂
Sí, tampoc setembre no està gens malament perquè l’oratge acompanya molt més i tens les mateixes possibilitats que a l’estiu però sense tanta gent ni tanta calor; la qüestió, mentrestant, és prendre-s’ho amb filosofia.
m´encanta circular per la ciutat el mes d´agost…ja podria tenir vancançes tot l´any la gent…
Els dos últims anys les he fet al setembre. Just quan tothom ja havia tornat. I em va donar la sensació de fer el doble de vacances. Primer per el fet de que no hi hvia ningú on anava, i segon per el fet, de que estar casi sol a l’oficina, i sense jefes es casi com estar de vacances.
Aquest any però…. tocarà l’agost per força. Després dels super viatges dels darrers dos anys (Patagonia i Australia), em sembla que aquest any no passaré de Banyoles!! Mare meva!!
una bona tàctica, treballar amb la tranquilitat de l’estiu i viatjar en vacances sense massificacions. Això sí, imprescindible l’aire acondicionat perquè treballar amb aquesta calor és horrible!
Hi ha alguns que es menjen primer la crosta i després el centre i d’altres a l’inrevés. En conec uns quants que fan vacances el setembre, especialment aquells que volen viatjar lluny. És força més barat.
Aprofitant l’avinentesa, fa un any del meu bloc, i, perleta, has posat enllaços a d’altres de més nous i el meu encara no? Que no m’estimes?
Ciao
jejeje!tens raó, son animals de costums i tots fem les vacances igual, però jo estic amb tu, és molt millor quan les platges i llocs no estàn petats de gent, i quan tothom està enyorat de les vacances vas tu i et pires!
Cal tenir paciencia que tard o d’hora arriben per a tothom. La veritat es que quan et trobes en la situacio que descrius en el primer paragraf, es tot un plaer.
A mi sempre m’ha agradat aquesta sensacio del mes d’agost que sembla com si tot anes a mig gas. Clar que ara les empreses normals ja no tanquen a l’agost, cadascu s’agafa les vacances quan vol.
Ja fa anys que he sentit a comentar la necessitat de distribuir millor les vacances i no concentrar-les a l’agost, malgrat tot, l’agost encara és un més atípic, aquí i a molts llocs. Pel juliol hi ha un excés d’activitat cultural, a Barcelona, i per l’agost tot està sota mínims, em sembla un error però encara és així. I després resulta que l’agost, a llocs d’estiueig, és una mena d’infern massificat. En fi…