Salt, vila d’Art

Ahir es va començar a instal·lar, a la rotonda de la sortida de l’autopista i, per tant, a l’entrada de Salt, una nova escultura monumental que portarà el nom de la població molt més enllà del terme municipal, doncs aquesta rotonda és, també, l’entrada a la ciutat de Girona i moltes altres poblacions tant de la costa com de l’interior.

Però, al meu entendre, també portarà una altra cosa positiva: una nova perspectiva de la vila a la gent que no coneix Salt o que la coneix només per les coses dolentes que, com sempre, són les que més rebombori fan en el subconscient col·lectiu i els mitjans de comunicació.

Efectivament, Salt té problemes (la quantitat i qualitat dels mateixos varia segons la interpretació que fa cada persona) però jo no em posaré ara en aquest tema. Com deia aquell: "això ara no toca!". En canvi sí que vull fer la reflexió de considerar que també té coses bones, i moltes més del que la gent es pensa o coneix, fins i tot els mateixos saltencs:

Te una població variada, diferents cultures que, enlloc d’enfrontar-nos, ens ha d’enriquir com a persones a tots i cadascun de nosaltres. Un barri vell amb una història ben interessant. Uns masos medievals únics. Unes deveses plenes de fauna i flora diversificada. Te aigua i una història relacionada amb ella des de temps immemorials. Un teatre i una sala de concerts amb una programació ben variada i d’allò més interessant…

I te Art. Sí, Art en majúscules. En qualsevol racó es pot trobar una pintura, un detall, una cantonada, una finestra o una escultura que personalitza la vila, hi ha moltes, més de les que ens pensem: la nena de la plaça del Veïnat, Mururoa, les Tortugues, Fràgil, les Loles… i, com no, les Llúdrigues de la plaça de la Vila que ja s’han convertit, per mèrits propis, en el símbol de Salt. I ara és aquesta nova escultura de Xavier Medina-Campeny que portarà el nom de Salt ben lluny.

Per tot això considero que Salt és també Cultura. Salt és també Art.