Sempre he tingut una fascinació estranya a la meva vida que molt poques persones coneixen. Pel meu tarannà, per la meva manera de ser o de semblar superficialment, la gent es pot pensar que, quan disfruto més anant a comprar, és quan entro a una botiga de roba i remeno entre les samarretes i els pantalons.
Però res més lluny de la realitat, les botigues que més m’agrada visitar són les papereries, sobretot aquelles que venen revistes, articles de papereria i llibres. Tres passions juntes!
[@more@]
Papereria: Decidir quina llibreta em compraré per escriure les meves coses o emportar-me de viatge; quin model de bolígraf em quedaré i el seu color, negre, verd o vermell (mai blau) i el seu tipus de tinta; escollir el llapis per dibuixar; la goma d’esborrar; la carpeta arxivadora…
Revistes: Mirar-les totes, veure què regalen, els nous col.leccionables, les noves sèries en video (ara dvd), les portades espectaculars, els continguts per llegir, les fotos atractives, la infinitament variada oferta de temes (hi ha revistes fins i tot dedicades als lloros!), els tebeos (avui cómics), els cromos col.leccionables pels nens…
Llibreria: veure les novetats, les edicions de butxaca, cercar aquell llibre que algú un dia em va recomenar i que he oblidat l’autor i títol, mirar els clàssics que encara s’editen, els autors, els il.lustradors, olorar els llibres i remenar, sobretot remenar…
… m’hi podria passar hores en aquesta botiga. Llàstima que els depenents no entenen aquesta passió i si estas més de deu minuts xafardejant, tocant, mirant, es pensa que vols robar alguna cosa i et venen a importunar amb algun comentari tipus “Et puc ajudar?” Sí, em pots ajudar: deixa’m estar més temps sense emprenyar-me. Gràcies.
Si sabessis com t’arribo a entendre!!!!!
La meva debilitat pel paper em pot arribar a fer perdre el poc senderi que tinc 😉
Et puc assegurar que de les tres opcions em quedaria la llibreria…més que les llibretes i les revistes, els llibres. Encara que soc molt gos per llegir
Jo també comparteixo aquesta afició, Frederic. T’entenc perfectament. I una olor que també m’agrada molt és aquella tan especial que fan les llibreries de vell.
Quin dia anem a remenar llibres? Si més no, el dependent de torn en tindrà dos, de clients, per empènyer.
ai, sí… llibreriiiiies… papereriiiiies… (amb el mateix to que Homer Simpson quan pensa en rosquilles)
M’encanten les llibreries. M’agrada especialment Can Geli a Girona, que té un desordre ordenat. o la 22,… m’agraden totes.
Per la meva feina, remeno cada dia moltes revistes de viatges i m’entusiasma. o sigui que si algun dia vols una revista de viatges, només m’ho has de dir!!
I de revistes hi ha de tot, i us farieu creus de quines són les que es venen més. Us recomano una visita a http://www.ojd.es , i anar a ojd medios impresos.
És alucinant!
a mi m’agradava anar-hi de més jovenet, però era per mirar els còmics i, si tenia diners, comprar-me’n un. En sorgir la primera (i única) botiga especialitzada en còmics vaig deixar d’anar a les papereries on sol m’hi veien quan havia de comprar material de dibuix.
Excepte en el tema de la papereria, el demés ho comparteixo bastant. No sé si és purament per l’olor a paper o és que dona molt per xafardejar, que és el meu esport favorit.
Mmm… de petita m’encantava anar a comprar els llibres de text a la llibreria i, un cop a casa, fullejar-los per ensumar aquella olor de nou tan especial que feia el paper. I encara m’encisa la flaire de paper! (per cert, frederic, la foto de Girona és de divendres 28 de juliol, presa des de dalt de les escales de la catedral) 🙂
Quan obres un paquet de post-it fa la mateixa olor que la biblioteca de la UAB.
molt bo l’últim comentari! M’hi he trobat tantes vegades, sobretot en papereries grans, que ja et venen de seguida a controlar de reull, em fot molta ràbia
Ja t’explicare jo a que fa olor el paper si vols.
Ohh les llibreries son el meu punt dèbil! m’hi quedaria de vacances a dormir alla dins entre els llibres..i l’olor que fan els llibres nous!