Viatjar a Mart

Agafo l’expressió de la meva millor amiga per dir que aquestes vacances les passaré a Mart.

Ja era hora que ho tingués decidit i enllestit quan falta menys d’un mes per agafar els trastets i traspassar el gran oceà destí Guatemala. Serà la meva desvirgació de vol transoceànic i estic ATERRIT: 10 HORES D’AVIÓ!!!!

[@more@]

M’he buscat pel Sant Google tots els cursos de "por a volar" que he trobat i me’ls empaparé bé abans d’agafar el macroavió d’Iberia. Fins ara el vol més llarg que he fet ha sigut de 5 hores i se’m van fer eternes. No em puc imaginar el doble d’hores tancat en un tub metàl·lic a 10 mil metres d’altitud sense poder obrir la finestra perquè em toqui l’aire a la cara, sense poder sortir a córrer una mica, sense tocar la gespa, els arbres…

De moment estic fent recopilació de llibres que em resultin ben atractius per llegir-me’ls sensers i de llibretes i bolis per poder escriure tot el que em passi pel cap, però tot i així ja en sento angoixat… i més ara que no podré portar a la cabina l’mp3 amb música relaxant. I si m’entra un atac d’angoixa allà tancat com a aquella senyora americana i es pensen, com li va passar a ella, que sóc un terrorista?

Agggg! Es fa necessaria una visita a la metgessa per a que em recepti alguna cosa i em passi les 10 hores ben "drogat".

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 comentaris a l'entrada: Viatjar a Mart

  1. chat diu:

    Un vol de 5 hores és una putada, però en un de 10, pots provar de dormir-ne 6… 😉

  2. menxu diu:

    Tranquil, pensa en el menjar i tot solucionat? ;P
    Hi vas sol? Si tens companyia potser passa més rapid ó_ò

  3. Liendre diu:

    Pots fer us de les drogues legals i ovbiar els detalls del vol…o bé empalmar una festa de tres dies i aprofiar el vol per dormir les 10 hores que s’et deuran…

  4. Liendre diu:

    Pots fer us de les drogues legals i ovbiar els detalls del vol…o bé empalmar una festa de tres dies i aprofiar el vol per dormir les 10 hores que se’t deuran…

  5. Dessmond diu:

    La nit abans no dormis i clapa durant el vol.
    El pitjor d’un vol oceànic és que has de menjar a l’avió. Això si que és terrorífic. I després, segons on vagis a petar, també pots passar-ne de por. Però a dalt els núvols…res de res!

  6. bellosoli diu:

    Pensa que tenir por a volar no et condueix a res perquè la tinguis o no el vol està fora del teu control, així que el millor que pots fer és gaudir-lo. Jo només he creuat l’atlàntic una vegada i es pot suportar. La sort que tinc jo és que m’agrada volar. El millor, com sempre, és poder-se adormir durant tot el viatge. Els mp3 tornen a estar prohibits? l’any passat fins i tot anava amb el portàtil encès! sempre que el tingués apagat durant l’enlairament i aterrament no hi havia problema!

  7. jo de tu em prendria tres biodramines i segur que dorms com un soc durant tot el viatge. Paraula d’experta en biodramines

  8. elur diu:

    uf… uf… uf… no sé ni si seria capaç de volar mitja hora… uf… uf… uf…

  9. Jordi diu:

    volar…. qui pogués un altre cop….

  10. Ainalma diu:

    Però entre lectura, escriptura, migdiada, pel·lis i menjar tindràs temps i lloc per a l’angoixa?? No va ningú amb tu amb qui parlar, també? Hi ha mil coses per a fer, de segur que al final el vol se’t fa curt, ja veuràs! Una abraçada, i tranquil·litat, molta tranquil·litat.

  11. Neus* diu:

    els sudokus són un bon remei contra l’estrés d’estar engarjolat en un avió! a mi aquest estiu m’han anat beníssim!

    per cert… tens una meme per a fer! 😉

    un pipiu!

  12. Mikel diu:

    Llastima que l´Avio sigui d´Iberia , es mereixen un bon boikot 😉
    Mira d´arribar aviat i agafar un seient devant del pasadis de la porta d´emergencia aixi podras estirar be els peus.

  13. nimue diu:

    oooooh! a mi m’encanta volar! jo diria que sí que pots portar mp3 però vaja… després de tot el que està passant últimament no podria assegurar-ho.
    De totes maneres pensa en les viatge que t’espera després, que t’ho passaràs molt bé i tindràs moltes cosetes per explicar! 🙂

  14. isnel diu:

    Ostres! El viatge a Mart… Em fa gràcia la pregunta que et fan de si hi vas sol o acompanyat 😉 Què? Guardem el secret? Ho expliques tu? Ho explico jo? O ho explica l’Oleguer? 😉

  15. dunna diu:

    Fa un any i mig vaig també vaig agafar un vol d’unes 10 o onze hores. Mai m’han agradat els avions i la idea, només de pensar-ho mesos abans m’aterria, pensava que no se’m passaria el temps, que ho passaria fatal. Nosaltres vam sortir de nit, i entre que sopes, llegeixes una mica i dorms una estona el temps se’t passa aviat. Potser no és el mateix que l’mp3, però record que en aquell avió podies escoltar música amb uns auriculars, i això que entre una cosa i l’altra, sobretot si dorms una mica al final ja veuràs com no és tant com el que sembla, quan toquis terra i et trobis en un altre món,tan diferent, potser et semblen poc 10 hores per arribar-hi… 😉

  16. oleguer diu:

    Ja ho tinc! Ja ho tinc! Ja sé què pot fer en Deric per passar-se la por i els nervis!!!! Canviar-me els bolquers quan toqui!!!!!!! Tiet Deric: que 10 hores són moltes hores, ja saps que jo sóc molt petit i segur que s’hauran de canviar moooooooolts bolquers!!!!! 😉 😉 😉 😉
    Mira si estarem entretinguts per allà daaaaaaaalt!!!
    (Au, ja ho he dit: me’n vaig a Guatemala amb el “tiet” Deric)

  17. isnel diu:

    Olegueret, fill… Si el “tiet” Deric ha trigat quatre mesos per fer-se una foto amb tu a coll (deia que tenia por de trencar-te), com vols que et canviï els bolquers a dalt d’un avió que li fa pànic? Per si de cas, vindré amb vosaltres. Ara que jo, els avions tampoc és que siguin el meu fort… 🙁

  18. Jo et receptaria una bona mossegada licantròpica: si esdevens homellop, mai més no sentiràs por de res, sigui volar a 10.000 metres, sigui llençar-te amb paracaigudes des d’allí mateix. O sense.

    Nyam!

  19. elur diu:

    les pors hi són per superar-les, diuen… i no et faria cap lleig no per arribar-me a Guatemala… quan marxem?

    😉

  20. elur diu:

    un pànic terrible!! però noi Guatemala bé s’ho val fer un esforç… també tinc pendent posar-me en una altra maleta per arribar-me al Panamá… potser que comenci per superar la mica de claustrofòbia que tinc 😉

Els comentaris estan tancats.