Ahir a la tarda, com no podia fer gran cosa a més de jeure en el sofà, vaig agafar els més de 30 llibres que em va regalar la meva amiga del baix llobregat i alguns de meus pendents de lectura, els vaig col·locar sobre la tauleta de davant del sofà i vaig anar agafant un per un per veure quin o quins em podria dur per ocupar les deu hores de vol.
Per saber si un llibre m’agradarà, m’enganxarà o no, sempre faig el mateix: l’agafo (aquests no els oloro perquè ja tenen una mica d’història i la pols em faria estornudar de valent); passo els primers fulls, un per un, el blanc, el del títol, el del títol amb autor i/o traductor, els de les edicions i títol original i lloc d’impressió i començo a llegir el principi. Si veig que passo el primer paragraf, el segon i continuo endavant, és que m’ha atrapat. Si el primer paragraf em costa, ja el deixo.
[@more@]
D’aquesta manera en vaig separar tres pilons:
Els que m’agradaven i susceptibles de poder dur de viatge (per la mida)
Els que m’agradaven i massa grans o nous o de tapes dures per portar de viatge.
Els que no llegiré de cap de les maneres.
Els tercers descartats per sempre més, els segons els recuperaré quan torni i dels primers hauré de fer una tria per veure quin m’emporto finalment.
Però tot i així encara tinc dubtes de si portar un llibre de no pensar gaire i lleuger, un d’aventures, un de pensar, un políciac, un històric, un assaig, un de biografia…
De moment guanya Los últimos dias de Pompeya de E.G Bulwer-Lytton escrit el 1834, que ja tinc a casa. O qualsevol d’en Valerio Massimo Manfredi, que hauria de comprar.
Un que t’atrapi del tot i així no t’adonaràs ni d’on ets.
Tinc la mateixa mania que tu per triar llibres 😉
Bona tècnica, aquesta… però jo m’he llegit molts llibres que, pels primers capítols eren un veritable pet, i després m’enganxaven com una mala cosa (tot i que s’ha de dir que són els que menys abunden).
Jo estic amb l’elur: agafa un que t’atrapi, i ja! 😉
Em sembla una bona manera de triar els llibres, la teva. Jo llegeixo la contraportada, però tot sovint et trobes que el que diu no té gaire a veure amb el contingut real del llibre. Provaré el teu sistema.
Crec que t’has deixat un aspecte a valorar a l’hora de triar un llibre per endur-te: que no surtin avions! ;)Apa, que et milloris.
jo em fullejo les pàgines aleatòriament… fins i tot durant una època em llegia les frases del final… i funcionava 🙂
que vagi bé la tria final,
i millora’t!!
Jo en un avio sempre m’avorreixo. Si puc veure el paisatge encara pero sino…i mira que agafo avions, eh? I dormir es gairebe impossible.
Ala! quina casualitat! Los ultimos dias de pompeya! el meu pare sempre em deia que me’l llegís, que m’agradaria molt! i ho vaig fer de molt petit, amb 8 o 9 anys, però vaig fracasar i se’m va quedar a mitges! a aquella edat se’m feia massa dur veure que no avançava pàgines i em vaig desesperar… però sempre m’ha quedat pendent i ara me n’has fet venir ganes! sense cap dubte agafa’l!
Escolta Deric… tu i jo no som pas parents, no?
Doncs n’agafes un que t’atrapi i que tingui moltes pàgines… és que sino, ja em diràs… agafa’n dos! jejeje. Hi tens «Estiu pròdig» de la Barbara Kingsolver a la llista? a mi em va atrapar i molt, i el trobava tan deliciós que enlloc de devorar-lo com faig normalment, me’l vaig llegir poc a poc, en dues tardes, tot assaborint-lo…
Què fa l’esquena? millor?
Posa molta cura a l’hora de triar el llibre definitiu perquè, a més de ser un llibre que t’haja enganxat des del principi, també serà el llibre que associaràs al viatge, el que te’n portarà records cada vegada que el veges a la prestatgeria. Molta sort, i bon viatge!
Jo, quan era més jove, era molt disciplinada i acabava tots-tots els llibres -o gairebé-, però ara en deixo molts a mitges o al començament. Sort de les biblioteques, el fet és que quan els he pagat trinco-trinco em surt la vena catalana garrepa i em sap greu no llegir-los… Per cert, cuida’t i que et milloris i vigila amb el pal de fregar, he, he.
no trobe que siga la maera mes correcta de saber si un llebre t’enganxa…. o bé, otser sí per a saber açò, pero per suposat, mai per a conéixer si és un bon llibre o si podria acabar agradant-te. He començat molts llibres que no m’han agradat fins que portava moltes pàgines llegides i amb molts paràgrafs que no convidaven precissament a continuar, i deprés he acabat recomanant-los.
besades!
Jo també faig servir la mateixa tècnica per escollir llibres. però en alguns dels casos quan arribo per la meitat m’adono que no he fet bona tria. Els principis enganyen!
Els d’en Manfredi perfectes! Però ja posats… pilla’t qualsevol d’en Christian Jacq i, sobretot, «El hombre en busca de Sentido» de Viktor Frankl.
que no, que no!!
que llegir la línia del final no és un daltabaix!!
😉
segur, segur…
però ara ja no ho faig tant,
de debò
🙂