Els volcans de Mart

Quan vaig venir a Guatemala sabia perfectament ke la ciutat d’Antigua estava envoltada per tres volcans i ke pel pais hi havien molts més, el ke no em vaig poder arribar a imaginar mai, és ke la seva preséncia imponent, magnifica i espectacular, fos tan atraient i, a l’hora, tan trankil.litzadora. Camines pels carrers empedrats i irregulars d’Antigua i constantment tens la visió del volcá de Agua o el de Fuego i no els sents com una amenaça, al contrari, els sents com alguna cosa protectora de la ciutat i saps ke allà, no et podrà passar mai res de dolent.

Ahir vam tornar a la Antigua després d’estar uns dies voleiant per la zona del Quiché i Atitlan. El Quiché és on està la ciutat de Chichicastenango, on hi ha un famossísim mercat d’artesania i abastos, peró el més impressionant d’akesta ciutat no és el mercat, és l’església de Santo Tomás on conflueixen els ritus católics i els maies: els laterals de l’església és católica, el centre és maia. Té unes escales d’accés on es fan continuament ritus maies, veus els xamans amb les seves llaunes d’encéns com van recitant les oracions, llavors entres i veus gent agenollada a l’altar del sant resant en veu alta i les mans posades en forma de plegaria o adoració. La religió es viu intensament. També en akesta ciutat podem anar al Pascual Abaj, una mena de santuari maia on hi ha una representació del déu i encara avui es fan sacrificis. Vam poder tenir la sort ke es deixessin presenciar dos rituals: un per la prosperitat d’un negoci, l’altre per la fructificació d’un matrimoni. Realment va ser molt commovedor i impressionant.

Després de Chichi, vam baixar fins el llac Atitlan, un lloc on diuen ke conflueixen les forces telúrikes de la terra i recarrega d’energia a les persones. No sé si això és cert o no, peró sí sé ke el llac és un lloc mágic, enorme, perillós, atraient i envoltat per tres enormes volcans ke es reflecteixen a les seves aigues blaves. Vam passar dos dies al llac dormint en lloc d’ensomni, de cara als volcans. Vam donar la volta complerta i també el vam travessar pel mig. Navegar pel llac és especial, sobretot si ho fas en el moment de la sortida del sol i veus una bruma ke puja de les aigues donant-li un aspecte fantasmagóric. Per la tarda és perillós anar en barca perke s’aixeca un vent ke remou les aigues…

Podria explicar tantes i tantes coses d’akests llocs!

Guatemala és un pais estrany, molt estrany, perké al mateix temps ke et provoca una sensació d’inseguretat constant pel ke llegeixes als diaris i el ke sents a parlar, et fascina i penses ke mai voldries marxar, ke aki tens casa teva.

[@more@]

El volcà de Agua vist des dels carrers de la Antigua.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: Els volcans de Mart

  1. donot diu:

    Quina olor fa tot això?

  2. el7 diu:

    Amic, gràcies per les paraules que ja em tens guardades….
    Per cert, que tal la gastronomia? que menja la gent…

  3. Chat diu:

    Koitan Lis nelkomtu semblake esteupar lantamb enMas sagran… Oike men tens? 🙂

  4. Jordi diu:

    Quina enveja, nano… quina enveja agradable… i l’any que ve t’espera Iemen… més enveja… jo ja veurem, però el tema Birmània tira molt… si no, ja sé que per cumplir el nostre “destí” hauré d’anar a Guatemala… jajaja… ves pensant el viatge d’aquí a dos anys, a veure si coincidim.!!!

  5. JosepArnau diu:

    Ha de ser un lloc ben atreient, almenys me n’ha donat la sensacio en llegir les teves paraules. Com en Jordi, quina enveja eh!

  6. nimue diu:

    oooooh! magnífic! fan ganes d’anar-hi! m’ha agradat sobretot la part del llac i les forces telúriques…

  7. omar diu:

    Què vol dir que mai no voldries tornar, eh? Què vol dir? Mira que si no torneu el dia indicat, agafem un avió, ens plantem a Guate i us portem a casa (la d’aquí) de l’orella si cal. O, qui sap? potser ens hi quedem tots… Una abraçada.

  8. júlia diu:

    Molt interessants els reportatges -molt més que posts-, mercès. Una abraçada.

  9. Tristany diu:

    Escrius:”Navegar pel llac és especial, sobretot si ho fas en el moment de la sortida del sol i veus una bruma ke puja de les aigues donant-li un aspecte fantasmagóric.”. Carai, això ha de ser fantastic, em fas enveja sana ! 😉

Els comentaris estan tancats.