Dietari 72

L'amor no és de color rosa, ni vermell. L'amor és de color blau.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Dietari 72

  1. gemminola diu:

    L´amor a vegades és de color verd (com l´esperança) però també diuen que és l´últim que es perd no?

  2. Ainalma diu:

    L’amor té color? Blau? No ho hauria imaginat mai. O potser és que fa tant de temps que no hi és que ja se m’ha oblidat la seua aparença.

  3. nimue diu:

    ui,ui, ui? i això? i qui ho diu això? i per què??

  4. Ah si?Doncs mira que el blau és el meu color preferit;P
    I em podries resumir perquè és blau segons tu?

  5. AnGu diu:

    Blau? Verd? Noooo, l’amor és de tots colors! És com el vulguis veure i com el vulguis sentir!!! Clar que blau a mi ja m’està bé, que el meu color preferit és el blau … i no, no sóc del PP!!

    Una abraçada!

  6. Si senyor, és blau!!! El meu color preferit!!

    Blau cel, blau mar, blau “blues” de vegades.
    Blau dels ulls que estimes…
    Blau glaç quan les coses no van com voldriem…

    A més a més hi ha aquella dita:
    “A qui res li escau, possa-li blau” 😉

    PS.He vist que has publicat un llibre. Malgrat soc nou a la teva pàgina, permete’m que et feliciti de tot cor.
    Has d’estar que “te sales” de l’il·lusió de veure un treball publicat, no?
    Felicitats, de tot cor!!

  7. Jo no se de quin color es l’amor pero el que si que se es que l’amor no hi enten de colors.
    I si no escolteu la canço de U96 “Love sees no colour” (estiu del 93).

  8. gemminola diu:

    L´esperança és l´últim que es perd, diuen…

Els comentaris estan tancats.