No puc mirar-me cada dia el meu blog sense escriure res. No puc mirar els vostres blogs sense fer cap comentari. He decidit trencar ja el meu silenci.
[@more@]
La veritat és que mai m’hi he pogut estar gaire estona callat, sobretot quan em trobo a gust. El problema ve quan vols saber de què parlar i no trobes les paraules o l’argument apropiat. Volia parlar d’una pel.lícula que vaig veure l’altre dia en dvd, d’un llibre que m’estic llegint, de la feina i la llarga cua d’immigrants que tinc cada dia… Però no m’acaben de motivar prou, per tant he decidit parlar com els polítics, sense dir res, només per fer saber que estic aquí i que tornaré amb arguments. Potser d’aquí una estona per explicar el que he dit abans. Mentre tant, us llegiré.
Ja saps que estem per aquí. Jo encara busco to i paraules, però tinc massa ganes de xerrar així que segurament aviat en diré alguna… 😉
Una forta abraçada, Frederic!
Sempre acabem tornant, oi? Que bé!
També és un bon argument explicar que no se’n tenen.
(Ostres. Ara m’acabo d’adonar que he començat pel final. Ho he escrit tal com m’ha vingut al cap, noi. Però també es pot llegir a l’inrevés: la 1ª línia pot ser la darrera i viceversa. La del mig no cal tocar-la. O sí. Bé, tu mateix…)
iep! hola! (sí…jo tampoc sabia ben bé què dir… ;))
Bentornat de nou.
Millor veure’t trenacant el silenci.
Ep, Frederic! Això és per refrescar-te la memòria 😀
Molt bé Frederic ja has fet un nou primer salt, me n’alegre molt. hui m’he alçat content i ara encara ho estic més i damunt veig que el Ferran sembla que ja ha començat a trobar el que havia perdut 😉 de p… com diuen al meu poble. Abraçades.