Sí, és cert, m’ho ha dit aquesta nit. De fet s’ha passat tota la nit anant darrera meu, cercant-me, buscant una paraula meva, una mirada, una complicitat.
[@more@]
Però jo no volia, no era a ell a qui jo cercava a la festa on ens trobavem. Era una casa molt gran amb un jardi enorme, arbres, gespa, piscina i tot alló que pot haver en una casa-bé. A la festa hi havia molta gent, molt de glamour però no eren famosos ni coneguts, només hi havia l’Alejandro, ell era l’únic famós.
Jo donava volts per la festa, parlant amb uns i amb uns altres, bevent i passant-m’ho d’allò més bé. Però en el meu anar i venir notava continuament la mirada d’Amenabar clavada al meu clatell fins que es va decidir i li va demanar a un amic comú que volia coneixem. L’amic, un noi guapíssim que podia haver-se dedicat perfectament a model però que havia preferit l’arquitectura, era a qui jo buscava, amb qui volia anar. Però venia només per donar-me l’encàrrec de l’Alejandro. Jo me’l vaig escoltar i li vaig dir que no. En veure la meva negativa, l’Amenabar, s’apropava a mi i es decidia a parlar-me: "t’estimo i vull estar amb tu" em deia. Em vaig sentir molt afalagat, però no m’interessava. Vaig tornar a negar-me i, donant-li l’esquena, vaig marxar de la festa deixant-los als dos: l’amic per fer de celestina sense veure el que jo desitjava i l’Alejandro per que no era el meu tipus.
En sortir per la reixa del jardí, m’he despertat i, per sort, dormia abraçat a mi el meu veritable estimat.
Jo, aquesta tarda, he somniat que era a Tikal, a les ruïnes maies de Guatemala, mirant com desenterraven temples i piràmides. M’he despertat perquè tenia la sensació que la selva es transformava en un gran desert a una velocitat de vertigen. M’he despertat i no estava abraçada a ningú. Bé, sí, a un desert. Sentir-se estimat no té preu, Frederic.
… Doncs quina sort!
Tant de bo tots els despertars fossin com el teu…
Doncs jo, si he somiat, no me’n recordo. Lamento no estar a l’altura, gent.
:p
Jo he passat la nit ballant un tango ple de ràbia i passió amb algú que m’ha fet i em fa tremolar de desig però es un amor impossible i com mes m’esforçava per desfer-me del seu abraç traïdor ell mes s’arrapava i mes s’accelerava la musica i acabàvem ballant a un ritme frenètic quan m’he despertat em feien mal els peus i els canells a la radio sonava una mena de rap i ni rastre del “tanguista”…
És un malson que l’Amenavar et vagi al darrera? Vull dir, que si ets gai (o noia) deu haver milers de tius pitjors a l’hora de perseguir-te de forma molesta. Pobre Alejandro, guanya un oscar i ja és el nou Fredy Cruger dels nostres somnis.
Jo, en aquestes coses dels somnis, li he de donar la mà a l’Init. Tret com a molt d’algun petit detall, i alhora molt de tant en tant, no sóc capaç de recordar-ne res, dels somnis.
Els somnis sempre sorprenen. Però el millor és despertar-se al costat de la persona que estimes, sobretot després d’un malson, i poder-t’hi abraçar i notar l’escalforeta de la pell propera…
Crec que aquesta nit has de tonar a somniar el mateix i esmenar-ho: que l’Amenabar et vingui a darrera i el rebutgis!!!! Però hoooooomeeeeee!!!!:twisted: