La frase d’ahir del meu dietari, d’un tal G. Herbert:
Viure sense amics és morir sense testimonis.
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
jo sense amics estic perduda
Frederic el que importa és viure amb amics, el que reste o no després de cadascun de nosaltres no val la pena pensar-ho. Crec que tens molt amics i a més de bons, almenys en aquest espai jo et considere un amic i em tens pel que necessites, com de segur en tens a l’espai més immediat que t’envolta. Una forta abraçada i tranquil els canvis per minusculs que siguen sempre alteren fins que torna la normalitat, espeer que t’arribe aviat, una abraçada ben forta.
Els meus amics són increïbles. 😉 Igual que aquest dietari teu. Una abraçada.
Els amics són necessaris, i tant, però costa molt trobar-ne de debò…
estic convençuda que tu vius amb amics Frederic. Per cert, sí he recuperat la veu
però reconec que tinc la meva pàgina una mica «abandonada» (gràcies per visitar-me)
Viure sense amics… bufff!! Això no seria viure… seria com passar d’una mort a una altra… (molt trist)!
Jo estic bojament enamorada dels meus amics, són els millors (almenys per mi 😉 …que de fet,suposo que és el que compta)!
Apa, una abraçada i cuida als amics ;)!