Noticia publicada avui al Punt Diari, plana 59:
Àlex Hernàndez guanya el premi literari Ciutat de Mollerusa. L’escriptor i periodista gironí Àlex Hernàndez va ser proclamat ahir guanyador del premi literari Ciutat de Mollerusa de novel.la breu (…) va veure premiada l’obra "Oblidades a les golfes"(…)
[@more@]
L’Àlex va ser el meu professor del curset d’escriptura creativa.
M’alegro molt que desencallesis l’escrit que estaves fent i hagis guanyat aquest premi, te’l mereixes molt.
Un altre cop:
Moltes Felicitats!
Carai, amb el profe! Vas triar bé, Frederic. Felicitacions de part meva. Una abraçada.
Gran home i millor conductor l’Àlex Hernàndez. ( es que ni idea de qui és ) 😛
Jo tampoc no sé qui és, però fa molta il·lusió que premiïn una persona que coneixes. Com a professora, m’agradaria molt que un alumne, passat el temps, llegís al diari que m’han donat un premi (altament improbable en el meu cas), i em recordés i li fes il·lusió també. Una abraçada
És molt estimulant un premi així per continuar escrivint i intentar entrar en aquest món que de vegades sembla una selva. Amb un professor així, segur que tu també ets bo 😉
Elisenda, i aquell primer premi de «Motius florals nadalencs» que vas guanyar a l’Orfeó de Sants??? 😛
Ai, Tristany, si sabessis… Però no confessaré encara els premis i les faltes, si tu no ho fas abans 😉
Confeso: la única vegada que hem vaig presentar a un premi (la única vegada que he escrit una cosa, a part del blog) , va ser quan era nen i l´omnium va convocar un concurs a les escoles de Terrassa. La meva tia que era una patum (ara té el seu retrat a la Sala de Plens de l´Ajuntament), em va dir que hem presentés, i vaig guanyar.
El premi era una maquina d´escriure i el lliurament al Centre Excursionista (amb una coral inclosa). Com que em feia vergonya, i no volia que vinguéssin els meus pares, abans de sortir de casa, vaig tancar amb clau l´armari de les sabates i m´en vaig endur la clau. Però a mitja cerimònia van apareixer! i em vaig cagar en tot…feia pena tot plegat, jo com un capullu recollint la maquina de mans de la meva tieta i una coral cantant i la gent aplaudint i jo vermell…un trauma:redface:
Quant es posa «hem» i quant «em»…:rolleyes:
i quan es posa «quan» i quan «quant»???, semblo tonto!8|
Jo confesso també: vaig guanyar uns jocs florals a l’escola, i després de viure l’espectacle lamentable del lliurament de premis vaig decidir que no en guanyaria mai més cap. I així va ser. Tampoc no crec que els hagués hagut de guanyar tots, però per si de cas, escrivia textos que ja veia que no guanyarien… I ma mare s’estirava els cabells perquè no ho entenia. Em reconforta veure que no era i sóc l’única bitxa rara 🙂