Estic veient que el tema del gos esta irresolt per mi i quan ja estic una mica més traquil i penso que estic bé com estic, sense responsabilitats, surt alguna cosa que em fa canviar d’idea.
Ahir aquest canvi d’idea va venir de la mà d’una preciosa femella de cocker negra que van trobar perduda pel poble sense xip ni cap identificatiu, ni tan sols collar. Vaig estar molt, però molt a punt d’endur-me-la cap a casa, només em va aturar el fet que està força ben cuidada i és posible que els seus amos la reclamin i, que al meu voltant em diuen que no m’emboliqui amb un altre gos…
[@more@]Finalment el seny va poder més que el cor i vaig deixar que se l’emportessin a la gossera on estarà uns dies per veure si la van a recollir. Si no, la donaran en cessió i finalment en adopció a qui la vulgui.
M’he sentit malament perque no es veu una gosseta feta per estar a la gossera sinó per estar al caliu d’una llar. Només espero que apareguin els seus amos i, si no, doncs potser aquest cop sí l’aniré a rescatar.
Era tan carinyosa i tranquil.la. Mirava a tothom sense por, esperant que li diguessin coses, en acariciar-la una mica se’m va apropar a les cames, em va donar la pota i em va llepar la mà…
Com pot algú perdre aquesta ricura i no reclamar-la? Avui he trucat, encara ningú l’ha recollit.
No és ella però s’hi sembla molt:
Aquest cop, Frederic, em sembla que m’abstindré de dir-te res… No et diré ni que sí, ni que no, ni que facis el que dicti el cor, ni que escoltis els que t’orienten sobre el sí o sobre el no, ni que truquis cada dia a veure què, ni que no hi truquis, ni que estàs fet per a un gos, ni que no hi estàs, ni que si jo me l’enduria, o no, ni res… Però estaré al cas de com evolucionen els «dubtes», això sí, ja ho saps…
(Si s’assembla a aquesta de la foto, ha de ser guapa, guapa… Ai! Perdó. Havia dit que no diria res…)
ains… pobrissona gosseta guapa…. 🙁 dic el mateix que tu… com pot algú no reclamar una coseta així…? o a lo millor és que estan buscant-la per un altre lloc i per això no la troben… ains…
M’agradaria fer com la Isnel, però…, bé, vull dir que…, millor que no. Millor tampoc dic res. Faré com la Isnel. (Si que n’és de «guapa», sí… «cachis»… ja callo, ja.)
Em sap greu, i segurament als seus amos també… no crec que hagi algu capaç de perdre algú tan maco i no buscar-lo, segurament jo estaran fent, tot i que potser no ho fan de la manera més adient…
Sigui com sigui, espero que la gosseta no passi massa temps a la gossera, bé amb els antics amos, amb tu, o amb qualsevol amo que vulgui cuidar-la i estimar-la espero que aviat trobi una llar com cal :)!
Un petoneeet!
Ostres, em sap greu :$ , no sé com he escrit el comentari d’abans; estic molt cansada, necessito una migdiada ja! Espero que tot i estar mal escrit s’entengui el que volia dir! jejejeje Ho sento…
Mira que es veu bonica eh! Sigui com sigui, se que li trobaras un bon futur.
ostres, frederic, que si no té ni xip col·locat… i no dic res, no dic res (que prudents estem sent tots plegats :))
Hola Frederic, ja sabem que aquests temes són molt personals, però jo solament et puc dir la meva experiència personal.
Els meus pares van recollir del carrer un gosset abandonat. Ja era molt vellet, i el veterinari va dir que provablement havia estat el gosset de una persona molt gran, ja que tenia les ungles molt llargues de no haver sortit mai al carrer. El vam acollir a casa i desde el primer moment el gosset va entendre que erem la seva familia. Va estar sempre molt agraït.
Per altre banda, crec que quan un no vol un gos ho te super clar. I si el que et fa dubtar són els efectes colaterals de tenir un gos, et puc dir que sempre hi ha algú desitjant cuidar el gos d’un amic durant una temporada per saber si vol tenir un gos a casa…
Jo tinc un gos i dos gats i mai no he tingut problemes per que m’els cuidin…ara si: després he hagut de tornar el favor! (cuidant el seu… però amb molt de gust!)