Com se m’acut fer un curs per la feina amb aquest nom: Taller de comunicació dins l’equip? Està dirigit a tots aquells comandaments intermitjos de l’administració pública i jo, com no, m’hi vaig apuntar més que res per fer punts de cara a futurs mèrits, no perquè m’interessés especialment i pensava fer més acte de presència que prestar gaire atenció, però…
[@more@]
m’ho havia d’haver imaginat que tractant-se d’un taller de comunicació em farien parlar! I de quina manera! Davant d’una càmara de video! Aggggggg!!!
Haviem de fer veure que arribavem a un departament nou, com a caps, i ens haviem de presentar als subordinats.
Apa, a fer teatre! – he pensat. He estat el darrer a fer la presentació, m’he buscat mil i una excuses per escapar-me, fins i tot he dit “pasapalabra”, però no ha colat res, ho he hagut de fer. I, a sobre, el darrer dia de curs, veurem la gravació i la comentarem!
El pitjor de tot és que no em puc escapar, l’últim dia serà el de la prova per accedir al certificat d’aprofitament i, el necessito.
Desprès de tot i del meu desinterés inicial, he tret molt profit de la primera sessió: Hem fet també un test de capacitació per portar un equip i el resultat és que estic molt ben dotat com a cap. Que vigili la meva jefa!
És el meu torn! (de fons música de El fantasma de l’Òpera) Jajajajajaja!!!!
Teatre. Tu ho has dit, Frederic. Si la nostra vida, transcorre dalt d’un escenari; el treball…, la feina…, és una de les obres que en representem. Brindo per un ascens fulminant.
Que dius, que estàs molt ben dotat??? 😉
Jo odio els rolsplaying aquests, o com es diguin. Em voldria fondre quan em toca fer algun. T’entenc perfectament.
jajajajajajajajajajajajajajajajaja…
Ai.
Que el podrem veure, el vídeo? Jo el vull veure, frederic, jo el vull veure… Demana’m el que vulguis, va, però jo vull veure el video!!!
(I sí: l’omar sempre amb les seves «coses», ja veus… Si no, no seria ell ;))
El Canari i jo, a primera fila.
I que durin, maco! Això és vida i no la del Salt!
ooooohhhh! doncs té bona pinta la cosa… ais… és que m’agrada molt posar-me davant de les càmeres, ho reconec… de video, de fotos… sempre enmig! 😛
ànim, que segur que ho fas la mar de bé!
no deixis que la càmera t’intimidi, Frederic, només és una màquina; tu fes com si no hi fos.
Segur que ho fas molt bé 🙂
Trobo que deu ser dificil trobar el punt d’això. Si hi poses massa passió pots semblar un pamplines, si ho fas amb desgana quedes com un alternatiu nihilista. El millor deu ser fer-ho com qui no vol la cosa, en plan «ja tinc moltes hores de vol jo».