Avui fa un any…

que et trobo a faltar.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Avui fa un any…

  1. Laia diu:

    Vaig tenir un conill durant 5 anys, i el desembre va fer 2 anys que va morir. El vam haver de sacrificar pq estava malalt. tenia un tumor. I també el recordo

  2. Mikel diu:

    Sempre he tingut gos desde petit , ja n´he vist pasar a 4 i ara desde que estic casat en tenim un altre , bufff sempre et fas a l´idea que per logica i llei de vida ets tu qui l´hauras d´enterrar pero nomes d epensar-ho hem poso a tremolar i aixo que representa que ja en tinc experiencia….l´unic que hem consola es pensar que esta vivint com un rei i que no li falta de res.

  3. Jo tenia un ànec que es deia Pitus. Era de la meva germana però jo li feia més cas; em queia simpàtic el Pitus, encara que a vegades et «mossegava» (com si et pessigués amb el bec). Quan vam canviar de pis el vam deixar en una granja-escola (on teòricament no sacrificaven els animals) i un dia ens van dir que el gos de la granja tot jugant el va matar. Espero que fos un accident i que no se’l van cruspir perquè si no aquí hi podria haver una tragèdia…una escola-granja cremant…

  4. Jo no he tingut la sort de tenir ni conill, ni gos, ni ànec, ni tampoc gat…prou que en vaig demanar (d’ànec mai) però el fet de viure a ciutat, en un pis i amb uns pares poc donats al pèl aliè la demanda no va tenir èxit. Però digue’m, qui és el qui no el trobaria a faltar? És una preciositat , i tot em fa pensar que és un d’aquells que es deixava estimar i et feia l’arribada a casa dolça, dolça…

  5. Neus* diu:

    l’amor incondicional per les mascotes… increïble la intensitat que pot arribar a adquirir.
    Jo no sé que faria sense les meves dues cusses (gosses).

  6. Liendre diu:

    Jo dormo amb el meu…

  7. Lourdes diu:

    M’agrada trobar gent sensible com vosaltres.

Els comentaris estan tancats.