Sí, al primera és que la Nit no ha cridat mentre jo era a treballar, cosa que em preocupava molt. Prefereixo que es mengi l’alfombra de sota el piano abans que cridi i emprenyi als veïns.
L’altre alegria és que m’han seleccionat un escrit que vaig presentar a un concurs per la seva publicació. No ha resultat guanyador però la seva selecció ja em fa feliç, sobretot per l’escrit que era: força personal i amb una càrrega emocional important.
[@more@]
Felicitats pels dos esdeveniments!!!
Respecte la ingesta de la Nit, no et preocupis…en Zaspi (el meu gos) feia cacotes amb neopré…mentres les meves sandalies patien una estranya metamorfosi…
Moltes felicitats, Frederic. Aquesta mena de reconeixements —en aquest cas tan merescuts— són els que ajuden en l’ànim de seguir escrivint. En quant a la pregunta que em feies en l’anterior, ja te l’ha contestada. Fes-li una gratadeta a la Nit de part meva.
Frederic, això no es fa… ara ens deixes amb les ganes de donar un cop d’ull al text. És clar que si és personal, ja s’entén que no vulguis mullar-te
Quins dies més plens d’emocions, no? Emocions de tots colors, però ara cal pensar més en les de colors plaents. Felicitats, perquè t’ho mereixes. Un petonàs.
No, si aqui amb la tonteria tu guanyaras el Planeta!
ui si t’han passat coses des que no em passege per ací! la Nit és guapíssima i segur que et donarà moltes alegries! 🙂
Fa peneta haver perdut l’àlex, snif… tant de bo apareguera de sobte volant i content…
I enhorabona per la selecció del teu text!
Moltes felicitats, frederic! I a seguir guanyant premis i gaudint de la Nit, que les dues coses són adictives 🙂
Ei , molt be aixo de la nit , no deixis d´explicar-nos com va tot eh?
Per cert , Quina raça es?
tens raó, s’ha d’anar alerta amb aquestes coses, que jo ja m’he endut algun marron
si és que no tot són penúries!!!! A veure quan arribarà el dia que la trobaràs esquinçant un coixí jejejje (o almenys les meves cusses quan ho van fer, s’hi van recrear i bé!)
Pipius!