Arriba l’estiu, cada cop és més evident i no només per la temperatura. Els dies son més llargs, dóna gust estar al carrer, l’herba se seca, la terra es converteix en pols, la bellesa està a flor de pell, costa dormir a les nits…
Arriba l’estiu.
[@more@]
Deixeu-nos una mica d’estiu cap aqui a dalt!
Hi tant si n’estic de feliç, molt, molt, molt.
Ep, no correm tant, que encara és primavera!
Recordo Maragall (el poeta, eh):
Aquell que a cap moment li digué «-Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!…
Ai l’estiuuu! que beee!! ahir vaig estar estirada a la gespeta prenent el sol, quin goig tu!
muaa
Doncs benvingut sigui!!! apa doncs a pasar calor!
Costa dormir a les nits? És curiós, no he provat mai a dormir a la nit; per a mi, és el moment d’eixir de cacera.
tot és cada vegada més sec i àrid, les flors es van marfint, la calor es fa insoportable, el risc de foc cada vegada és més alt, el bosc va perdent encant a mesura que s’asseca, la terra que es fa pols no és gens amorosa, desapareix la capa de fresca rosada de cada matinada, l’herba acaba desapareixent, els arbres assedegats deixen morir fulles i branques per tal de sobreviure en la mesura que poden… no, definitivament no m’agraden els estius, i menys quan les primaveres són tan poc generoses amb les pluges…
Doncs a mi, ara mateix, em fa falta la pluja. Fa massa dies que no ens visita. Totalment d’acord amb el comentari de l’Elur.
Quan obren la piscina descoberta de Salt? (La que està per l’espai gironès)
siiiiiiii! estiuuuuuuuu!
aquest matí quan he baixat del tren per anar a la feina m’ha vingut una flaire a mar…
L’estiu, ja? i jo sense assabentar-me’n! Me’n vaig corrent cap a la platja a agafar lloc, que després, es posa que no vegis.
Amb permís, Frederic (gràcies):
Júlia, menys mal que seguit del nom, has aclarit que era al poeta a qui recordaves; una mica més, i m’entra un esglai!
Ja he tornat.
😉
ja ho pots ben dir que costa dormir a les nits… i el que ha de venir!
Arriba l’estiu i tota cuca viu. Aqui a Irlanda no et podria dir que ha arribat l’estiu; nomes que els dies son molt llargs.
ja l’he començat a notar l’estiu… he sortit a la terrassa a estudiar i hi havia un boig que tenia la música a tota pastilla (música màquina, després ha passat a sevillanes ¬¬). això a l’hivern no passa perquè tothom està tancat a casa. aiiiii que patirem aquest estiu
I torna el mosquit tigre!!!!
calor=>començar a estudiar…
visca
visca
visca…
(en to absolutament ironic es clar)
Les gates van de gat…les tres alhora….
El gos se’m torna boig…
buf! doncs quina mandra no poder dormir a les nits per la calor!!!