El tema del blog no te res a veure amb el títol que li he posat, però mentre feia una migdiada retardada a les set de la tarda, m’ha vingut al cap, aquelles coses del món de la son. No és original, ho sé, però sempre m’ha agradat. Perquè ell mateix vol dir-nos que alguna vegada hem tingut un paradís i el vam perdre… doncs reclamo el meu!!! Jo no l’he tingut, per tant no l’he pogut perdre, a no ser que es refereixi al paradís de la infantesa que un dia vam tenir i hem deixat enrera.
En fi, tot això per dir que dissabte al mati vaig anar de rebaixes i no vaig comprar res de la gentada que hi havia arreu i com feia molta calor i sol, després de dinar vaig decidir anar a fer bronzo a la platja i sabeu què va passar?
que quan vaig estirar la tovallola se’n va anar el sol, amagat darrera d’uns núvols grissos i ja no va tornar a sortir!!!
Total, res de coloret a la pell i un altre paradís perdut.
[@more@]
Rebaixes….interesant concepte….
Murphy està per tot arreu, eh? 😉
jejej!Bueno tu tranquil que no ets l’únic gafe, a més, amb lo perillós que és aquest sol més val no tenir oportunitat per xarruscar-se!
Doncs jo em vaig «escapar» un parell d’horetes diumenge al matí. Tot el sol era per mi, i el mar, i el vent… I la gentada que estirava la tovallola a fregar el meu nas, i les criatures que em tiraven sorra a la cara mentre feien un castell, i els para-sols que corrien després que el vent els desenterrés de la sorra… A més, patia pel nen (que l’havia deixat bé i en companyia, això sí): estarà bé? deu plorar? potser té gana…
A mi no se’m va amagar el sol, però sí que se’m van amagar una mica les ganes de tornar-hi. Ja mai més res no tornarà a ser com abans. Segurament hi haurà moltes coses millors.
Una abraçada i fins diumenge!!! (Visca els dinars improvisats ;))