Aquesta nit, com a la pel·lícula del títol del post, he somiat que la Caixa del Penedés, on tinc l’esclavitzant hipoteca (i que per cert, pugen cada any), feia fallida per falta de clientela. Com una botiga qualsevol tancava l’oficina i penjava el cartell de "Es traspassa".
Jo em sorprenia molt, però desprès saltava d’alegria a l’adonar-me que ja no havia de pagar la hipoteca, ni el crèdit del cotxe, ni la quota de la visa… Però tonto de mi, encara em sabia greu per ells, perquè en definitivia em cauen bé aquests de la del Penedés, no sé si perquè és una caixa petitona o perquè ens diuen cada dia el número de la Once o pel seu nom: Pene-dés… Ai! Que em desvio del tema!
Però al llevar-me he vist el rebut per pagar i ja no m’han fet pena al pensar que cada mes s’enduen més de la meitat del meu miserable sou. Snif! Snif!
[@more@]
A mi em van deixar de caure bé fa uns anys, quan van canviar la cançó de l’anunci del número de la Once :'( M’encantava!
no crec que calgui ni tenir pena ni estima per les caixes. Ja s’estimen prou elles mateixes.
jejejejjeejjejejjejej!!!!Que no et facin pena no!!!
Coi quins somnis!
A pagar…
ves amb compte amb el que somies, que al final ens faran pagar fins i tot el somnis.
50 cèntims d’euro per cada somni que tinguis xD