Agafo l’expressió de la meva millor amiga per dir que aquestes vacances les passaré a Mart.
Ja era hora que ho tingués decidit i enllestit quan falta menys d’un mes per agafar els trastets i traspassar el gran oceà destí Guatemala. Serà la meva desvirgació de vol transoceànic i estic ATERRIT: 10 HORES D’AVIÓ!!!!
[@more@]
M’he buscat pel Sant Google tots els cursos de "por a volar" que he trobat i me’ls empaparé bé abans d’agafar el macroavió d’Iberia. Fins ara el vol més llarg que he fet ha sigut de 5 hores i se’m van fer eternes. No em puc imaginar el doble d’hores tancat en un tub metàl·lic a 10 mil metres d’altitud sense poder obrir la finestra perquè em toqui l’aire a la cara, sense poder sortir a córrer una mica, sense tocar la gespa, els arbres…
De moment estic fent recopilació de llibres que em resultin ben atractius per llegir-me’ls sensers i de llibretes i bolis per poder escriure tot el que em passi pel cap, però tot i així ja en sento angoixat… i més ara que no podré portar a la cabina l’mp3 amb música relaxant. I si m’entra un atac d’angoixa allà tancat com a aquella senyora americana i es pensen, com li va passar a ella, que sóc un terrorista?
Agggg! Es fa necessaria una visita a la metgessa per a que em recepti alguna cosa i em passi les 10 hores ben "drogat".
Un vol de 5 hores és una putada, però en un de 10, pots provar de dormir-ne 6… 😉
Tranquil, pensa en el menjar i tot solucionat? ;P
Hi vas sol? Si tens companyia potser passa més rapid ó_ò
Pots fer us de les drogues legals i ovbiar els detalls del vol…o bé empalmar una festa de tres dies i aprofiar el vol per dormir les 10 hores que s’et deuran…
Pots fer us de les drogues legals i ovbiar els detalls del vol…o bé empalmar una festa de tres dies i aprofiar el vol per dormir les 10 hores que se’t deuran…
La nit abans no dormis i clapa durant el vol.
El pitjor d’un vol oceànic és que has de menjar a l’avió. Això si que és terrorífic. I després, segons on vagis a petar, també pots passar-ne de por. Però a dalt els núvols…res de res!
Pensa que tenir por a volar no et condueix a res perquè la tinguis o no el vol està fora del teu control, així que el millor que pots fer és gaudir-lo. Jo només he creuat l’atlàntic una vegada i es pot suportar. La sort que tinc jo és que m’agrada volar. El millor, com sempre, és poder-se adormir durant tot el viatge. Els mp3 tornen a estar prohibits? l’any passat fins i tot anava amb el portàtil encès! sempre que el tingués apagat durant l’enlairament i aterrament no hi havia problema!
jo de tu em prendria tres biodramines i segur que dorms com un soc durant tot el viatge. Paraula d’experta en biodramines
uf… uf… uf… no sé ni si seria capaç de volar mitja hora… uf… uf… uf…
volar…. qui pogués un altre cop….
Però entre lectura, escriptura, migdiada, pel·lis i menjar tindràs temps i lloc per a l’angoixa?? No va ningú amb tu amb qui parlar, també? Hi ha mil coses per a fer, de segur que al final el vol se’t fa curt, ja veuràs! Una abraçada, i tranquil·litat, molta tranquil·litat.
els sudokus són un bon remei contra l’estrés d’estar engarjolat en un avió! a mi aquest estiu m’han anat beníssim!
per cert… tens una meme per a fer! 😉
un pipiu!
Llastima que l´Avio sigui d´Iberia , es mereixen un bon boikot 😉
Mira d´arribar aviat i agafar un seient devant del pasadis de la porta d´emergencia aixi podras estirar be els peus.
oooooh! a mi m’encanta volar! jo diria que sí que pots portar mp3 però vaja… després de tot el que està passant últimament no podria assegurar-ho.
De totes maneres pensa en les viatge que t’espera després, que t’ho passaràs molt bé i tindràs moltes cosetes per explicar! 🙂
Ostres! El viatge a Mart… Em fa gràcia la pregunta que et fan de si hi vas sol o acompanyat 😉 Què? Guardem el secret? Ho expliques tu? Ho explico jo? O ho explica l’Oleguer? 😉
Fa un any i mig vaig també vaig agafar un vol d’unes 10 o onze hores. Mai m’han agradat els avions i la idea, només de pensar-ho mesos abans m’aterria, pensava que no se’m passaria el temps, que ho passaria fatal. Nosaltres vam sortir de nit, i entre que sopes, llegeixes una mica i dorms una estona el temps se’t passa aviat. Potser no és el mateix que l’mp3, però record que en aquell avió podies escoltar música amb uns auriculars, i això que entre una cosa i l’altra, sobretot si dorms una mica al final ja veuràs com no és tant com el que sembla, quan toquis terra i et trobis en un altre món,tan diferent, potser et semblen poc 10 hores per arribar-hi… 😉
Ja ho tinc! Ja ho tinc! Ja sé què pot fer en Deric per passar-se la por i els nervis!!!! Canviar-me els bolquers quan toqui!!!!!!! Tiet Deric: que 10 hores són moltes hores, ja saps que jo sóc molt petit i segur que s’hauran de canviar moooooooolts bolquers!!!!! 😉 😉 😉 😉
Mira si estarem entretinguts per allà daaaaaaaalt!!!
(Au, ja ho he dit: me’n vaig a Guatemala amb el «tiet» Deric)
Olegueret, fill… Si el «tiet» Deric ha trigat quatre mesos per fer-se una foto amb tu a coll (deia que tenia por de trencar-te), com vols que et canviï els bolquers a dalt d’un avió que li fa pànic? Per si de cas, vindré amb vosaltres. Ara que jo, els avions tampoc és que siguin el meu fort… 🙁
Jo et receptaria una bona mossegada licantròpica: si esdevens homellop, mai més no sentiràs por de res, sigui volar a 10.000 metres, sigui llençar-te amb paracaigudes des d’allí mateix. O sense.
Nyam!
les pors hi són per superar-les, diuen… i no et faria cap lleig no per arribar-me a Guatemala… quan marxem?
😉
un pànic terrible!! però noi Guatemala bé s’ho val fer un esforç… també tinc pendent posar-me en una altra maleta per arribar-me al Panamá… potser que comenci per superar la mica de claustrofòbia que tinc 😉