quan us lleveu heu d’anar l’escola, però en realitat és un diumenge?
quan li pregunteu a la vostre mare perquè no et felicita pel teu aniversari et diu que no sap de què parles?
quan la teva germana petita, l’única que s’en recorda, no pot dir la paraula "felicitats"?
quan a l’escola ningú et felicita i el dia del teu aniversari ha estat esborrat de la llista d’aniversaris dels companys de classe?
…
Aclaració: ni ahir ni avui ni demà ni demà passat és el meu aniversari.
[@more@]
Jo… miraria les esqueles. A veure si és que s’han oblidat de mi, o simplement, ningú em pot veure… (sí, què passa, la última peli que he vist ha estat «el sexto sentido»… ¬¬)
D’acord, definitivament, m’he perdut. Però si és així com et sents, ho lamente… Si serveix d’alguna cosa, per descomptat que t’envie el pastís de xocolata! Una abraçada.
Jo em tornaria a fotre al llit i seguiria dormint…
això ja comença a semblar un malson!!!
Jo de tu el que faria és anar a fer un petó a algú que t´estimis molt..
eps això no és un llibre? Em sona molt d’haver-ho llegit en un llibre de petita.
Doncs ara tens la oportunitat de reinventar la teva vida, sense necessitat d’anar a l’IKEA. Inventat un nom, busca un dia d’aniversari, vesteix diferent, llegeix més, coneix nous amics i deixa enrera els que són uns pessats,….
es una opció. Segur que t’estimaran…. i si no, tu estimal’s…
Buscar la veu de la germaneta?
Així si s’escoltéssin a ella potser recordarien que és un dia especial…
Caxis… així doncs… quan és el teu aniversari? demà passat no l’altre?? 😉
Jo intentaria deixar les drogues…
Jo crec que hagués deixat de fer-me preguntes per no atabalar-me i me n’aniria a jugar a «caniques» amb algún amiguet….
ostres, això s’embolica…
què hi fem encara aquí?
hem d’anar a trobar respostes!!
🙂