De vegades a la feina t’has de sentir cada cosa! Ja no solament parlo del tema idiomes, sinó de les preguntes que t’arriba a fer la gent.
[@more@]
És ben bé que has de tenir la psicologia ben desenvolupada i aplicar-la constantment. Ara que hi ha mitja plantilla del departament de baixa, em toca atendre més ciutadans del que seria normal si fossim tots i cadascun és un món tan diferent…
Ahir se’m seu al davant una senyora (no la descriuré físicament per respecte i perque es mereixeria un post sencer) i em pregunta:
– Què he de fer per posar una xurreria?
Desprès de la meva sorpresa inicial i d’explicar-li que jo sóc d’estadística i no del departament de xurreries, insisteix a explicar-me la seva vida: com no té diners, vol que l’ajuntament li compri la roulotte-xurreria i li dóni el permis (res més senyora? vol que li pagui un sou també?). I llavors ho deixa anar:
– És que yo no sé nada de xurros, yo soy esteticienne y peluquera.
"Apaga y vámonos", llavors perquè punyetes vol posar una xurreria? Gairebé que l’engego a pendre "pel xurro" però em vaig haver d’aguantar-me les ganes d’esclatar a riure i no vaig poder.
jajajajajaja, que bò! Hi ha d’haver de tot en aquest món! És el primer cop que entro a la teva web, i m’ha agradat molt, ja t’aniré visitant! una abraçada!:green:
De vegades atenent al públic has d’aguantar cada xurrada…
Un dependent desesperat aquests dies de compres compulsives, amb el taulell ple de mans que l’estiren, de preguntes suspeses a l’aire, de reclamacions, d’exigències, de trucades, de nervis. Un client que se li acosta amb no sé què a la mà: «Oiga, aquí dice que esto va con pilas». El dependent: ¿I…? El client: «Así pues, ¿va con pilas?». El dependent també es va haver d’aguantar les ganes de dir-li on es podia ficar les piles.
En aquesta vida… hi ha gent MOOLT freaky!!
Genial! molt almodovaria!!!
definitivament la dona mereix un post sencer…