Encara no m’hi havia posat, més per por que per mandra o per falta de temps. Però d’avui no podia passar i m’he posat a fer números.
Agggggg!!!!!! Terror!
[@more@]
Realment em pensava que aquest Nadal havia gastat una quantitat prudent, gens llunyana de les meves posibilitats, però… sorpresa! (i no agradable) La Visa ha estat més poderosa que jo i encara deu estar rient de la cara que se m’ha posat al veure l’extracte.
Ho tinc clarissím, el proper Nadal, si em toca un altre cop fer-lo a casa, pa amb tomàquet, mortadela, pernil dolç i de postres iogurts. Total, és per la familia i hi ha confiança. No?
I de regals, els justos: una visita al "todo a 100", a poder ser de xinesos que tenen coses més horteres i "vas que te matas".
Llàstima que al mes de desembre ja no m’enrecordaré d’aixó que dic i cauré un altre cop en la temptació de ser un bon amfitrió i el millor oncle dels meus nebodets!
