Cerco el meu camí per les valls fredes del meu món. Avui fa fred, molt de fred. I les ratlles de la previsió meteorologica s’han sortit del mapa,
[@more@]
una mica més i també surten de la pantalla del televisor. Me la he imaginat recolzant-se al terra del menjador. La ratlla de les temperatures de TV3 a dins de casa meva, al meu terra. Potser ella també cerca l’escalfor de la calefacció, però sé que trobarà l’escalfor del meu cos, del meu cor.
A fora fa fred, molt de fred, sí. Però jo estic bé. Ahir em van fer renèixer de les cendres, ahir em vaig sentir molt estimat. El fred ha quedat a fora, molt lluny.
I qui no et pot estimar?
Per molt fred que faci a fora, pel que veig les circumstàncies el transformen en calor.
Benvinguda siga l’escalfor del cos, del cor. Gaudix-ne aquest dies de tant de fred.
ai Frederic, sempre està be conservar el cor calent 🙂
Fred…eric…
Tampoc fa tant fred!
Va tot bé?
Ptonets.