Què va passar amb ells?

Escoltava avui per la ràdio que aquesta setmana farà 60 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz.

[@more@]

Quan els soldats aliats van obrir les portes del camp la gent marxava corrents, hi havia qui, no volent passar més controls, saltava les tanques i fugia camp a través. Passats els primers moments de desconcert, va agrupar els sobrevivents per nacionalitats per poder-los tornar al seu pais, a casa seva, desprès de l’horror viscut a mans dels nazis.

Ara bé, en el camp també hi havia espanyols, soldats que havien lluitat al costat de la República i que, en perdre la guerra espanyola, havien fugit a França. Allà van ser capturats durant l’invasió alemanya i portats als camps de concentració i extermini. I aquesta gent, un cop alliberats els camps es van trobar que no tenien cap lloc on anar, Espanya no els acollia, i ells tampoc volien tornar a viure sota un règim fascista, s’havien convertit en apàtrides.

Què havien de fer? On podien anar? Què va passar amb ells?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Què va passar amb ells?

  1. isnel diu:

    Sembla mentida com anem descobrint la vida dels dinosaures amb pèls i senyals i, en canvi, aquesta història tan propera tingui aquesta cortina tan espessa al davant.

  2. llibert diu:

    un dells mon avi, va passa per tres camps, el primer argelers a la catalunya nord, que teòricament era per acollir exiliats, però va resultar ser terrorífic…després d’acabar la segona guerra mundial es va enrolar amb els Maquis, fins que el varen enganxar. Va tenir sort, només cinc anys de treballs forçats…d’esclau sota el jou espanyol…el mateix jou que corre ara pel govern.

  3. Ferran diu:

    Suposo que devien exilar-se, o tornar d’amagat. Un germà de la meva àvia va tenir la sort de ser reclamat per la seva àvia, des del Brasil, en acabar la guerra civil. Era en un dels “camps de refugiats” francesos… poc després els reugiats van ser enviats a camps de concentració alemanys.

    Per cert, mira’t La Contra de la Vanguardia d’avui, i, si pots, El País d’ahir: parlen d’aquest tema.

  4. joan diu:

    El meu iaio i el meu oncle matern no van ser empressonats però si afussellats. A ma casa açò sempre s’ha parlat amnb veu baixa, fins i tot ja en la democràcia. Però el que més em pertorba és la visió dels fets que tenen les generacions actuals, per a ells és com una pel·lícula, i això em fa pensar fins a quin punt s’ha maquillat un episodi tan recent de la nostra història, del nostre país i del món.

  5. joan diu:

    Pel que fa al tpenultim post, jo treballe en una escola d’adults, done classes de castellà i valencià per a immigrants i elm etode que empre és basa en la vessant comunicativa. Per exemple jo comence pel verb ésser (present) i a partir d’ací plantege tot el camp comunicatiu que podem emprar amb aquest verb: Qui ets? D’on ets? Com ets? Què ets? etc.. A les resposte vaig afegint altres elements lligats: Qui ets > noms de persona i verb dir-se o anomenar-se,. D’on ets > nacionalitats, masculí i femení, verd vire , Què ets? professions , masculí, femení, verb treballar etc. és una miqueta llarg d’explicar-ho tot però si t’interessa m’ho dius i t’ho explique millor. Em sembla una tasca molt bona la que fas, tan de bo passara el mateix al pv. Una abraçada joan.

  6. Jo sóc tan sols un valencià que em sent més català que madrileny, sigui per què sóc de la ribera del *Mare *Nostrum o pel qual sigui. Però el meu dilema és el següent: si sóc valencià , si els meus pares em van ensenyar en valencià: Perquè no puc viure, parlar i malament fer en valencià?

Els comentaris estan tancats.