Tinc un alumne

Avui he començat el voluntariat lingüístic. El meu company és un noi hondureny de 40 anys que fa tres mesos que viu a Catalunya i dos que està anant a classe de català.

[@more@]

Encara li costa entendre moltes coses i més parlar-lo, tot i que ja diu algunes paraules com els números o els dies de la setmana. Hem rigut molt quan repassant el número setze ell ha dit "sex" i li he respòs que alló era una altra cosa i que en aquell moment, a la biblioteca i amb mi, no tocava. També li ha sorprès que jo no sigui un professor de català, que sigui un voluntari i que ell sigui el meu primer alumne o, com al final m’ha dit el "company per platicà".

És ben curiós, per això, que una persona que fa tres mesos que ha hagut d’emigrar de la seva terra, vingui aqui a guanyar-se la vida, hagi de treballar "clandestinament" venent als mercats i encara li quedin ganes d’anar a estudiar. Però és que li agrada el nostre idioma i té claríssim que si vol trobar una feina millor i prosperar aquí, ha de saber català. Per aixó cada dia mira TV3 i llegeix els titulars de El Punt.

Haurien d’apendre molts que porten moltíssims anys aquí i no tenen ni idea del nostre idioma ni de la nostra cultura!

Per cert, avui hem parlat dels noms dels aliments, del calendari i el rellotge, accepto suggeriments de temes per futures trobades amb en Daniel.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Tinc un alumne

  1. JosepArnau diu:

    Això del voluntari lingüístic està molt bé. Oi tant que n’haurien d’aprendre i molt, tantíssima gent que porta anys i panys vivint aquí.

  2. Litus diu:

    Està molt bé això que fas, Frederic! I no pateixis per les braves, que també en cauran unes per Girona. Al Lizarran o al Boira, per exemple.

  3. noieta diu:

    molt be això del voluntariat de català 🙂

Els comentaris estan tancats.