Aquesta pel.lícula en realitat s’hauria de dir Divas, perque les veritables protagonistes de tot el film, són elles, les mares. El matrimoni entre les tres parelles de nois és una simple excusa pel lluiment d’ELLES, així, en majúscules.
Així veiem la mare egoista, la nimfómana, la protectora, l’empresaria agressiva i la que vol amagar l’homosexualitat del fill… fins a cinc tipus de mare diferents interpretades magistralment per Betiana Blum, Verònica Forqué, Marisa Paredes, Carmen Maura i Mercé Sampietro. La seva visió sobre el casament dels seus fills serà totalment diferent una de l’altre però totes influiran de manera decisiva en la vida dels seus fills.
La pel.lícula, més que reflectir una realitat, és un exercici d’alta comèdia al millor estil glamouros del Hollywood clàssic, cases de somni, gent guapa i elegant… i un gos (a manera d’homenatge al tigre de La fiera de mi niña).
Potser (segur) no és cap gran pel.lícula, ni passarà a la història, però si més no, a mi em va distreure durant els 107 minuts de metratge i em va portar certs bons records… però aquesta és una altra història!
Està dirigida pel, gairebé sempre eficaç, Manuel Gómez Pereira i amb guió d’en Joaquim Oristell i la Yolanda Garcia Serrano.
Realment és una bona comèdia, d’aquelles que et dibuixen un somriure que dura hores després de sortir del cinema. Per cert, hem coincidit amb els de Banyoles a dins la sala. S’ha assegut al costat nostre i ja és coincidència tenint en comptes que els seient eren numerats.
jo dubtava ahir entre aquesta i Finding Neverland, i vaig entrar a la segona, i la veritat és que no me’n penedeixo gens. és preciosa. feia temps que no plorava tant al cine…
Vaja, al final l’hauré d’anar a veure. La veritat és que no m’atreia gaire, però després d’haver llegit i sentit crítiques força positives, acabaré anant-hi.