DISSABTE ETERN

Tinc nostàlgia de dissabte. No és perque aquest dissabte fos diferent, que sí, ni perque visqués experiències noves, que sí, ni per res especial. Simplement perque era dissabte, perque el dia laboral quedava oblidat i el dilluns encara semblava llunyà.

[@more@]

M’agradaria que sempre fos dissabte, el primer dia de relax després d’una dura setmana de feina, el dia en que penses que tens moltíssimes hores per davant per no fer res, per descansar, per fer el que t’agrada, per estar amb totes les persones que estimes, per sortir a la natura, per viure la ciutat, per conèixer gent interessant, per…

Hi ha gent que se’n cansaria, que necessita l’estrés de la feina, els nervis, que s’avorreix en el seu temps lliure… jo no, jo seria feliç. Sempre estaria ocupat fent tot alló que, de dilluns a divendres, no puc fer. I viatjant per tot el món amb la persona que m’acompanya sempre en el meu camí per la vida.

Però demà és dimarts o, millor dit, dimarts-dilluns i avui és dilluns-diumenge i ha plogut i el dia sembla trist, tot i les flors que enbelleixen els carrers.

Eduard Muntada Batalla

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: DISSABTE ETERN

  1. isnel diu:

    Mira que m’ho poses difícil, Frederic… A ningú més li passa el que em passa a mi? Explico el que em passa: que no puc veure el final de les línies dels escrits d’en Frederic. I em surten lectures amb esternuts (Sabeu que quan fem un esternut tanquem els ulls?). Doncs, per mi, llegir el post d’en Frederic és com fer un esternut a cada línia. Però ara ja tinc el remei: el copio, l’enganxo al word, el llegeixo, el memoritzo i el contesto. I ja està.
    I ara el contesto:
    Jo també somnio amb dissabtes eterns. I, si poden ser com el dissabte passat, encara més.
    I ja no plou, i res no pot ser trist, vinga.
    I la persona que t’acompanya en el teu camí per la vida és fantàstica.
    I ja està. Ja ho he dit.
    😉

  2. elisenda diu:

    jo sí que puc llegir-los 🙂
    ànims, frederic. roma és més a prop i tots els dies seran com dissabte.

  3. omar diu:

    Jo també puc llegir els escrits del Fd. No serà que el teu ordinador està constipat, Isnel? Seria fantàstic que tots els dies fossin dissabte, sí. O dilluns, dimarts, dimecres i tots els dies de la setmana, però d’una setmana de vacances, en un mes de vacances, en un any de vacances i en una vida de vacances. Seria fantàstic, sí

  4. gemmablog diu:

    Ostis Frederic, jo et feia a Roma aquest cap de setmana, i ahir vaig estar a Girona gaudint de la festa de la flors i vaig pensar en tu, i en que et podria fer una trucadeta perquè em recomanessis algun lloc per dinar, però et feia a Roma jo… ;))

  5. Montserrat diu:

    Bé, he trobat una persona com jo, encara que crec que n’hi ha més per aquí, si no treballés seria tan feliç… no necessito poder, ni estrés,
    ni res de tot allò que hi ha a la feina… ja només necessito els maleïts diners.
    I tot a canvi d’una feina feta amb amor…
    i cinc contractures musculars a la setmana, anorexia de 2 a 3 de la tarda, ansietat, estrés, arritmies, i potser una aturada cardiaca un dia d’aquests…

  6. acollida diu:

    Ostres, sí!
    On s’ha de signar perquè cada dia sigui dissabte?
    Encara que… Hi ha alguns diumenges que donen per molt. Que són màgics, vaja. No sé si m’explico…
    Un petó, Frederic.

  7. acollida diu:

    Ah! Isnel, jo el veig rebé el bloc d’en Frederic.

  8. pentesilea diu:

    conec uns quants éssers de què parles al segon paràgraf.
    Jo, com tu, també seria feliç; sempre m’estic entrenant per ser feliç…
    😉

  9. noieta diu:

    mirem el costat positiu de les coses… aquesta setmana serà de 4 dies!!!!!!!!
    Per cert, jo també era a Girona diumenge! veig que hi havia bastanta gent… ens hauriem pogut veure les cares!!

Els comentaris estan tancats.