Un home acostumat a les adversitats no és fàcilment sorprès.
(Samuel Johnson)
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Per això no ens sorprenen les capullades de la facheria i de l’esglèsia espanyola?
No pensis, un home acostumat a les adversitats es sorpren quan no passa res.
Jo opino el mateix que en Tristany, suposo que el qui està acostumat a les adversitats, quan tot va bé, sense infortunis, sense esquerdes, suposo que es sorprèn fàcilment de la perfecció de l’instant.
Que va, que va, Frederic. No hi ha res que espanti més a un home acostumat a les adversitats que el que no passi res.
Tingues present que després de la tempesta ve la calma, però, també, que després de la calma ve la tempesta i si la calma dura massa vol dir que la tempesta será espectacular. Quan hi ha massa calma, ja m´encuido personalment que la cosa peti per algun lloc, és millor que peti per algun lloc que no pas que et peti a sobre i ademés si no passa res m´avorreixo, em d’avançar de derrota en derrota fins la victòria final i això és que arriba un moment que no et poden derrotar més perqué no hi ha materia derrotable o sigui que vences perqué deixes sense combustible l´enemic…buenu, vaig a girar els pinxitos amb romaní del pati perqué em sembla que s´estan cremant, adéuuuuuu 🙂