Dietari 9

La més subtil de les astúcies és saber fingir quan es cau a les emboscades enemigues.

F. de Rochefoucauld

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: Dietari 9

  1. Luthien diu:

    Je je. També se sol dir: quan tu vas jo ja hi torno (o algo així).
    En la vida sempre has d’anar previngut, amb un pas per davant, i sense que se’t noti..

  2. pentesilea diu:

    hi ha una faceta de la meva vida en què sempre he d’anar així… uf!

  3. maifred diu:

    Fingir? Aixó mai!!!!

  4. omar diu:

    I no serà que la més subtil de les astúcies és no caure en les emboscades enemigues?

  5. acollida diu:

    Lloro, què fas despert a aquestes hores?

  6. El Canari diu:

    A mi no m’atabaleu que estic al balneari descansant!

  7. isnel diu:

    Canari, li podries dir al Lloro que no cridi tant, sisplau? Gràcies. Ah, i de passada li dius que una emoboscada és l’acció d’emboscar-se i, que jo sàpiga, l’acollida no s’ha pas emboscat enlloc. Ep! Que jo sàpiga!

  8. pentesilea diu:

    ja us n’he explicat alguna cosa; en resum: enfrontaments amb aus perilloses i altres herbes semblants… No es pot baixar la guàrdia, però m’ho agaf amb humor 😀

  9. El Canari diu:

    Jo???? A mi perquè m’hi fiques? Jo estic tranquil dormint, no em despertis, coi!

  10. M’anoto el comentari. Interessant.

  11. pentesilea diu:

    pobre Canari… si no m’ha fet res! No és ell, no…

Els comentaris estan tancats.