Violat!

Sí, violat! Així és com em sento. Ja sé que quan escrius un diari o dietari o com vulguis dir-li en un blog, que el pot llegir tothom, estàs exposat a aquestes coses i més jo que (penso) en cap moment m’he amagat de qui soc, on visc o on treballo. Però no puc evitar tenir aquesta sensació i fins i tot m’havia plantejat abandonar aquesta bitàcola i fondre’m en un anonimat profund. Però no!

No. Continuaré com fins ara, encara que a partir d”aquest mateix moment la categoria de "Salts de feina" queda clausurada eternament.

[@more@]

I a sant de què, tot això? Doncs a sant de que ahir al mati, em ve una companya de feina i em diu:

– Et sona Un Salt al món?

Em vaig quedar que si em punxen no em treuen sang. Me la vaig mirar amb cara de: "i ara què cony contesto?" I vaig sir que sí.

– És que la vaig descobrir fa dies i entro de tant en tant, però em pensava que era de X (nota meva: d’un regidor) i li vaig preguntar, però em va dir que no. I llavors vaig lligar caps amb el nom de Deric, que havia de ser Frederic.

Total: que ara mig ajuntament anirà ple i el que és pitjor, fins i tot els regidor (posiblement l’Alcalde) sabran de l’existència d’aquest blog. Només em salva que és agost i hi ha molta gent de vacances.

Però què coi! Seguiré com fins ara! I a tots els companys de feina i regidors que entreu a veure la meva plana: Sigueu benvinguts! I deixeu comentaris per saber que heu passat per aqui!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: Violat!

  1. pentesilea diu:

    per una banda em sap greu, però per l’altra veig que ets valent… Això està bé…
    (a mi tampoc no m’hi trobarien sang en un cas com el teu)
    🙂

  2. Hola.
    T’entenc perfectament. Jo vaig obrir un blog i com que la vaig cagar dient als meus amics que l’havia fet, el vaig tancar i en vaig obrir un altre, sota un profund anonimat.

    Fa un temps vaig escriure un post sobre el tema.

    Bona nit, Comandant Armando Rampas.

  3. acollida diu:

    I què, que ho sàpiguen? Que fas algun mal?

  4. isnel diu:

    I què, que ho sàpiguen? Que fas algun mal?
    😉

  5. Em sembla que no es tracta de fer o no fer mal sinó de sentir-se o no prou còmode. Hi haurà autocensura ara? Uissss… em sembla que és inevitable, no?

  6. Com t’agraeixo aquesta elecció Frederic…

  7. Supose que la distinció entre amics i coneguts, a l’hora de triar a qui li dius i a qui no li dius que estàs fent un blog o una web o el que siga, no és fàcil. En la faena, si s’entera u, ho saben tots de seguida.

    M’alegre molt de veure que, al final, no has triat plegar.

  8. Luthien diu:

    Vaja… Suposo que tots quan fem un blog ens arrisquem a que algu descobreixi la nostra pròpia identitat (i és un dels dilemes a l’hora de crear-lo)… Jo també per alguna raó escric amb el sobrenom de Luthien (em dic Noemí, encantada), però soc tan tonta que va i penjo fotos meves… així que si algú em veies ja reconeixeria la propietària del blog de seguida…
    Sap greu que t’hagin descobert a la feina que és on dona més vergonya… però crec que has fet bé d’afrontar-ho. Com diuen els altres:
    Endavant!!! No passa res Frederic!!!!!

  9. salva diu:

    osti, jo fa poc que et llegeixo, així que no sé si és molt greu o no això

    ara vaig a mirar el comandant armando rampas, que m’ha fet gràcia el nom. tot i que ell no viola, ell se folla ses hostesses XD

  10. joan diu:

    Ostre Frederic si que pot resultar una mica incòmoda la situació, però de segur que en sabràs afrontar-la perfectament, a més la teua integritat com a persona és el més imporatnt de tot i potser sí els salts de feina igual si caldrà que te’ls replanteges d’una altra manera , encara que la veritat no hi ha res de mal ni d’ofensiu , ni de res … Una abraçada ben forta

  11. Litus diu:

    Ha,ha,ha…a mi em llegeixen a la feina (avui una companya m’ha dit “he començat un llibre que recomanaves). Total, només som un edifici de 3 plantes…també em llegeixen els amics de tota la vida. Fins un cop vaig pescar el meu pare p.q la gent al poble li parlava del que escriu el seu fill. Al Cafè no ens amaguem de res i de moment, no ha passat cap cosa greu, més aviat al contrari. Ànims, Deric!

  12. Ferran diu:

    Tard o d’hora passa, frederic. A mi em va passar amb la gent de la facultat: algú va descobrir el blog, va lligar caps i va explicar-ho… la veritat, va ser molt desagradable (sort que no els va donar l’adreça!) 😉

  13. Bernat diu:

    Deric,

    Em solidaritzo amb tu. És una putada. M’he trobat amb alguna situació similar. A més, els que escrivim a cara descoberta, a sobre hem d’aguantar alguns missatges anònims amb una mala folla impressionant.

    Per cert, si no m’equivoco com la teva companya de feina, crec que tenim un sopar pendent.

    Salut.

Els comentaris estan tancats.