Dietari 21

6 respostes a Dietari 21

1. giorgio grappa diu:

   1 setembre 2005 a les 20:40

   Ostres, Frederic, quina casualitat! Jo també vaig representar aquesta obra al BUP, feia del senyor aquell que es passava la vida al llit, fent viatges imaginaris. Que no faries tu el mateix personatge?

   Les novel·les em van agradar molt, en especial La tournée de Dios. Sempre he pensat que hi havia alguna mena de lligam entre Jardiel Poncela i l’humor dels germans Marx, però supose que és només coincidència, i tal volta és una apreciació molt subjectiva.
   Que sí, que sí! Que cal llegir Jardiel Poncela! Vinga, animeu-vos-hi!
2. Laia diu:

   2 setembre 2005 a les 10:35

   Tota certa aquesta frase!
3. salva diu:

   2 setembre 2005 a les 13:02

   fa poc vaig veure en un blog, no sé en quin, una frase que deia que «la democràcia és la possibilitat d’escollir els nostres dictadors»
   No dic que tenir dictodors per tenir-los tant li fa qui sigui, perquè si més no amb la democràcia triem, però si que està clar que un cop s’asseuen a la cadira fan una mica el que els i surt de…
4. ocapi diu:

   2 setembre 2005 a les 15:04

   Els dicatdors són aquells homenets poca-cosa que normalment solen portar bigoti ,tenen molt mala llet, es pensen que sempre tenen la raó, no els agrada que la gent siga feliç i tene una col·lecció de ninetes unfables i altres aparells rarets per divertir-se en la intimitat? ^_^
5. Litus diu:

   2 setembre 2005 a les 19:24

   D’això, no té res a veure, però aquí segur que em veus: del «Boig per tu» només tinc els acords, però serveixen per anar fent. Són molt fàcils de treure, ara que, si vols, te’ls passo 🙂
6. giorgio grappa diu:

   4 setembre 2005 a les 13:49

   Ha ha ha! Ocapi, n’has fet una descripció digna d’una enciclopèdia! No t’hauràs inspirat en El gran dictador, de Chaplin? (Tret del tema de les diversions íntimes, tota la resta està clavat en aquesta pel·lícula.)

Els comentaris estan tancats.