Crash

Seguint la tradició del millor Robert Altman, ens arriba aquesta pel.lícula coral en la que els seus personatges treuran el pitjor i el millor de si mateixos segons les circumstancies que els envolten.

Podria dir que són com històries independents, curtes, cada una amb un inici, un nus i un desenllaç ràpid i continuat, i que es van entrellaçant continuament per descobrir-nos moltes de les pors de les societats actuals mitjançant una representació dura i sense concessions a l’espectador.

Vaig sortir del cine pensant que la nostra societat actual no anava gens bé i amb poques perspectives de futur i, sobretot, amb por d’anar pel carrer i que qualsevol boig et clavi una punyalada (a la peli, un tret) per haver-li ratllat el cotxe. Tot i que la pel.lícula s’arrodoneix amb el final de cada història particular, no et dóna peu a l’esperança.

[@more@]Crash

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Crash

  1. Liendre diu:

    M’agrada el que descrius, filmogràficament parlant. L’aniré a veure.
    Suposo que el retrat fictici de l’extrema realitat ha de provocar, entre d’ altres coses, por.
    Salut!

  2. aina diu:

    amb tu ja sou uns quants els que me n’heu parlat bé.. o sigui que hauré de fer-hi cap 🙂 i jarhead no t’ha agradat? també la tinc a la llista! 😉

  3. Laia diu:

    La última pel·licula que vaig veure va ser Narnia (i no em va fer massa el pes). D’aquí a que torni al cine potser hauran passat 5 mesos.
    Nosé perquè pero em fa pensar que tinc uns amics una mica gossos :p.

  4. JosepArnau diu:

    Celebro que l’anessis a veure i que pel que veig et fes el pes.
    Ara que torno a Dublín ja en recomenaré unes quantes més.
    http://www.ugc.ie

Els comentaris estan tancats.