Balneari

Em vaig agafar fort a la barana. Era una sort que hi hagués una per baixar els dos únics esglaons per entrar a la petita piscina d’aigua calenta del balneari. Però és clar, un establiment d’aquelles característiques havia d’estar ben preparat per velles artrítiques com jo.

I bé que ho erem! A dins de la piscina m’esperaven dues dones encara més velles que jo que portaven exactament el mateix banyador negre i passat de moda que m’havia posat en sortir de l’habitació. Vaig pensar que n’erem de patètiques vestint la mateixa roba de fa 50 anys.

Em vaig seure en un dels seients habilitats a l’interior esperant que la monitora pitxés el botó de les bombolles i, abans d’adonar-me’n, els pensaments ja m’havien fugit cap a altres temps, cap a estius passats amb el meu marit (en pau descansi) a autèntics balnearis d’estiueig i com em feia un fart de creuar piscines nadant amb el meu estil d’esportista professional.

[@more@]

Balneari Prats

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Balneari

  1. Laia diu:

    Sempre m’ha fet gràcia anar a un balneari :p. LLoc de pau i tranquilitat.
    Surts d’una ciutat plena de fums i entres a la ciutat del plaer, descans i pau.
    Amb les petites bomboletes que t’esclaten als hombros, i les piscines d’aigua freda i calenta…Que agradable ha de ser això.
    Quan de tant en tant vaig al gimnàs, mai em descuido d’anar a la yacutzi…m’encanta; el que passa és que sempre rellisco del banc i m’acabo enfonsant XD.

  2. Mikel diu:

    Ei!! jo he estat en aquest balneari!! es a caldes. Hem van fer tot el rollo de bany de fang etc etc etc….

  3. L’única vegada que he anat a un balneari, vaig fer més el ridícul que una pobre vella artrítica (amb tots els respectes!). Era a Canadà, caminant per la muntanya m’havia fotut unes cremades de por a les cames! Per entrar al balneari havies de passar per una piscineta d’aigua calenta i les cremades em feien tan mal que una amiga em va haver d’entrar a collivè!!!

  4. ignasi diu:

    L’única vegada que vaig anar a un balneari va ser al Termes de Montbrió fa uns 6 o 7 anys.

    L’hotel era de p.mare i el luxe important. A més, anava de regal… jejeje

    Em va agradar molt!!! i no em va costar un duro!

  5. sisi Frederic… vés-te’n enfoten… sí que duia protecció, però el sol de Canadà és dels més mal parits que hi ha. Ens havíem de posar crema fins i tot per anar a passejar! A part d’això, el pigment de la meva pell és blanc-ultra-tomba. Tot sumat va portar a l’anècdota. Ah! I això del “pijerio” no t’ho pensis, vam estar a casa d’una amiga que vam anar a veure, així que ens va sortir molt bé de preu. I l’entrada al balneari ens va costar més varat que qualsevol piscina d’aquí.

Els comentaris estan tancats.