El Museu de Cinema de Girona està fent aquestes setmanes un cicle de cinema africà. Avui li tocava el torn a una pel.lícula senegalesa i he trobat l’excusa perfecte per assistir al passi però problemes de darrera hora han provocat un canvi de programació i han passat la pel.lícula prevista per l’últim dia, la del Txad, Abouna.
Hem sembla que és el primer film africà que veig a la meva vida i m’ha sorprès pel ritme, la imatge plena de color, vital i per lo tendre de la història de dos nens que descobreixen que el seu pare els ha abandonat i la seva mare no es pot fer càrrec d’ells. La història tot i ser dramàtica no estava tractada de forma sensiblera com les pelis americanes, sinó vitalista. Aixó sí, a un ritme pausat, desganat, lent, a un ritme típicament africà.
De tant en tant crec que és bo per a nosaltres, com a espectadors, descobrir noves maneres de fer cinema, noves cinematografies desconegudes pel gran públic. I parlant de públic, m’ha alegrat comprovat que la sala era plena tot i que la majoria era blanc, d’africans hi havia un senyor i un matrimoni jove amb el seu fill petit.
[@more@]
a mi m’agrada el cine comercial, ho reconec, però també descobrir aquestes enormes joies que es troben en circuits paralels. Aquesta no la conec però me l’apuntaré per si tinc l’ocasió…
Cinema Txadià! Aquests deuen estar encara pitjor que nosaltres! A Estrasburg hi ha un cinema que es diu Odysée on passen films sobretot europeus però a vegades fan setmanes de cinema d’un país determinat.
No tinc criteri, doncs, pateixo d’una manca total de coneixement sobre el tema. Com passava a saludar, però, doncs apa, quedi aquesta paraulada de testimoni.
Estic contenta i trista, contenta per la sala plena, trista perquè se’m va passar. De totes maneres espero arribar el dimecres a veure Tasuma. Jo reordo les explicacions d’en Quintana al Truffaut, com n’arriba a saber..