Philip Seymour Hoffman està magnífic en aquesta pel.lícula en un paper que, es podria dir, fet a la seva mida, com a bon actor que és, tot i que us recomano molt que, si podeu, la veieu en versió original perquè el doblatge és senzillament horrorós.
La pel.lícula no és un biopic d’aquest fantàstic autor, si no que ens parla d’un periode concret de la seva vida, el del procés de creació de la seva darrera obra, A sang freda. L’important no és la seva vida, els seus amors, el seus éxits o el seu alcoholisme, és la relació que va establir amb els assassins protagonistes del llibre i com, aquesta, va arribar a canviar la seva vida de tal manera que, en acabar el llibre que el convertiria en l’escriptor americà més famós, va ser incapaç d’escriure cap més novel.la.
Tot i que que aquesta pel.licula és d’actors, és a dir, que retrata uns personatges amb una personalitat més que atractiva per nosaltres, ens enganxen més que la trama en sí.
[@more@]
Jo la vaig veure també i em va agradar bastant. Estic d’acord amb tot el q dius. Ja fa temps vaig llegir A sang freda i em cridava l’atenció veure aquesta pel·lícula.Tot el q imaginava mentres llegia el llibre ho he pogut veure en pantalla 🙂
Esmorzar a Tiffany’s… oh… meravellosa l’Audrey Hepburn, fantàstic el Peppard… preciosa la pel.lícula, haig de dir però que el llibre no em va agradar gens, l’hauré de tornar a llegir, que tot és qüestió de perspectiva i segur que ara en tinc una altra.
La del Capote no la he vista, últimament el cine i jo estem renyits 😛
ai! No tenia ni idea que ja feien aquesta pel·li!!!! I mira que l’he estat esperant. Ai ai ai, el teu post no ha fet res més que intrigar-me!! No sé pas si m’agradarà…
no tinc paraules acabe de fer-me el borritme aquest que posares i estic en un estat intel·lectual baix però en l’emocional a punt d’explotar per sota clar, segons la pàgina només estic per a fer coses monòtones i sense trellat com prova aquest comentari aggggggggggggg!!!!
Vaja… pensava anar-la a veure aqui a Dublin… i ara anire encara amb mes rao despres de la teva recomanacio!!!
😀
Precisament la vaig veure ahir al mati. A mi el paper de l’actor encarnant a Truman Capote, el vaig notar massa exagerat, sobre interpretat. Potser va ser una sensacio meva, o potser l’escriptor ja era aixi. (No se pas com es en versio catalana o espanyola)
Tot i aixo la pel.licula em va agradar. Veure’m com l’hi va avui amb els oscars.
ahir vaig anar a veure la pel·li i el que més em va agradar és la interpretació del personatge de Perry. En canvi, el Capote el vaig trobar una mica massa histriònic i, més, tenint en compte que estava fent una imitació, no una interpretació d’un personatge inventat