He arribat finalment a aquesta conclusió desprès de repassar els phrasal verbs per la classe d’avui. És que no hi ha manera. Porto sis anys estudiant anglès (tres d’ells el primer curs, repetit, repetit, repetit) i penso que he arribat a un punt que ja és impossible que aprengui res més per molt que estudi.
Sí que aprenc nou vocabulari, noves expressions i la meva comprensió lectora (que no oral) és més bona, però a l’hora de parlar el cervell es fa un garbuix i surt una conversa meitat en anglès, un quart i mig en català i l’altre mig quart en francès.
Em penso que l’única manera que tinc a hores d’ara per avançar, és imbuir-me de ple en l’idioma en tots els camps de la vida quotidiana, però és clar, això és impossible, així que només em queda la lectura, la música i, naturalment, tot el cinema en versió original.
[@more@]
Al site http://www.loquo.com hi ha gent que fa intercanvis; el que passa es que he llegit missatges de gent queixant-se que alla la gent va a lligar i que si ets noi es molt dificil fer un intercanvi.
Arghh jo odio l’anglès!! no el soportoo!! desde que tinc 8 anys que l’estudio i no soc capaç de mantenir una conversa que no sigui en plan indio!! En canvi fa 6 anys que estudio Francés i el parlo «perfectament» jejeje encara que després pasa el que pasa…em posen un examen d’alglés i acabo fotent paraules en francés por ahi al mig xDDD
El que has de fer és viure a un país anglòfon, un parell d’anys i envoltar-te d’angloparlants. Com menys català i castellà millor. T’asseguro que els going ons, run intos, coming ups etc… et sortiran d’allò més naturals.
be, sempre hi ha l’opció de mirar d’anar a viure una temporada a anglaterra. Però be, amb paciència poc a poc es va aprenent, així que no desesperis!
per la meua experiència crec que arriba un moment en què l’única manera de fer arrelar l’idioma és la immersió en el territori on es parle. Ànims!
Jo també estic així…mentre no poguem fugir una temporada la cosa està en mirar pelis en V.O i escoltar Castposts ( hi ha alguns cursets d’aquests que estan bé…).
L’ alternativa és incloure algun angloparlant a la teva vida…hi ha pacs que venen amb ració de Guiness and kilkenys inclosos…però pot tenir d’ altres implicacions…;-)
sempre ens quedarà París, frederic
toujours nous resterait Paris, mon ami
o alguna cosa pareguda
PD: m’encisen els interrogants i mol més els signes d’interrogació. Gràcies pel teu regal al xoxodrom.
Em passa el mateix que a tu, per molts anys que porti fent anglès. mai sabre mantenir una conversa en aquesta llengua.
A l’hospital ens va venir un home anglès que viu aquí a catalunya i no sap ni català ni castellà, castellà sap algunes paraules però poca cosa més… i ja em veus a mi, posant-me nerviosa per intentar dir-li, si li feia mal el braç xD.
Al final vaig arribar a la conclusió que amb signes tothom s’entén xD
A mi em va passar que vaig estudiar anglès com tothom, intsitut, universitat i un parell d’estius a la International House.
Vaig anar a estudiar a Glasgow, i durant 3 mesos no em vaig enterar de res!!!!!!!
5 anys més tard… no m’en volia anar d’Escòcia, i fins i tot em sembla que els entenc!!!