Tránsito

Aquesta és una pel.lícula estranya, onírica, irreal, és a dir, té un ambient a lo David Lynch total, sense ser d’ell. Des del primer moment el director ens vol deixar clar que el que estem veient no és ben bé la realitat però tampoc cap somni, podriem classificar-ho com a no-realitat o univers paral.lel. Però al mateix temps que et dóna aquesta pista, que desprès es va fent més i més clara amb unions d’escenaris, repeticions d’escenes, personatges doblats, vol provocar en l’espectador un exercici d’atenció al que estas veient a la pantalla, no ets en cap moment un espectador passiu i, si ho ets, no estas entrant a l’univers de la pel.lícula. T’has de deixar endur i, al mateix temps, averiguar què està passant qui té raó, quin univers és el veritable o quina és la realitat que s’està vivint. Fins que arriba el desenllaç i lligues caps, un final que, d’altra banda, has pogut anar tancant tu mateix si has estat atent i pensant el que estaves veient d’una forma activa.

En definitiva, una pel.lícula gens fàcil i gens recomenable si el que vols és que t’ho donguin tot mastegat mentre menges un gran pot de crispetes.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Tránsito

  1. mikel diu:

    No dones gaires pistes sobre l´estil de la peli.
    Es ciencia ficcio , drama , suspens , terror?

  2. nimue diu:

    no m’agrada massa l’estil de David Lynch però la veritat és que el que has explicat d’aquesta pel·li sí que em sembla interessant… faré per veure-la.

  3. Uoooo, aqueste pelis m’ encanten. Encara estic mastegant la de Mullholand Drive, de David Lynch. Veuré aquesta sens falta!!

  4. words diu:

    Doncsssss…prenc nota !! i será la proxima que vegi! 😉
    Muacks

Els comentaris estan tancats.