Ho tinc clar, i més desprès d’haver quedat finalista a la XIII edició del Concurs de Cartes d’Amor de Calafell. Ja tinc el meu primer escrit publicat en un llibre i, veure una cosa escrita per tu, pensada per tu, ideada per tu, imaginada per tu, dins d’un llibre, encara que sigui un recull d’escrits, fa molta il·lusió. I doblement il·lusió em fa per a qui va dedicada aquesta carta.
Això i el fet de tenir una reunió intensa l’altre dia amb la meva editora, em dóna nous ànims i, a l’hora, em faig una "reprimenda" jo mateix:
"M’he d’esforçar més i dedicar-m’hi més. Fora mandra!"
De cop i volta se m’ha girat una de feina!!!
[@more@]
Enhorabona!!!!!!!! Sí que fa il·lusió, sí. I ara, el que tu dius: «leña al mono que es de goma». Endavant! 🙂
enhorabona frederic!!!! Un pipiuarro per tu! jeje
Felicitats!
Posa-t’hi…escup, escup, escup…ideas, de maduixa o de menta poleo…
Moltes felicitats! I apa, esforça’t, esforça’t, que val la pena.
Ei! enhorabona! si que ha de ser molt satisfactòri veure publicat un escrit propi! i no està a l’abast de tothom així que doblement enhorabona! Treballa força per treure’t la feina de sobre i dedicar-li més temps a escriure!!! ànims!
Ostres moltes felicitats! deu fer una ilusió…
Apa quan siguis famos ja podré dir : Yo escribia en su blog!! xDDD jeje.
Petonets i esforçat’hi molt que segur que te’n surts.
Felicitats!!!
i ja se sap, per «lo» de la feinada que se’t gira, «sarna con gusto no pica» 😉
Ànims!
Em sembla que ni t’he felicitat, ni et vaig preguntar com t’havia anat amb l’editora, ni res de res… No sé pas en quin món visc, últimament, no ho sé pas… No tinc perdó, no tinc perdó 🙁