De somnis i llibres

Volia contestar i donar les gràcies personalment a tots i cadascú que vau deixar comentaris a l’anterior post però aquests dies m’he sentit una mica desbordat per tot, he viscut en una espècie de núvol del qual no m’agradaria, no vull baixar. Tot i que reconec que s’han de tenir els peus a terra, qui ho vol fer ara amb tot el que m’està passant?

[@more@]

Dimecres dia 15 de novembre va ser un dia que passarà a la meva història personal com un dia molt important (i també de molts nervis). A les 19:30 ens vam reunir els protagonistes de l’acte (l’editora, l’il·lustrador, l’Isnel, jo i uns amics) en un bar al costat de la llibreria per acabar d’enllestir els darrers detalls però no estàvem gaire per la feina, els nervis flotaven a l’ambient. Llavors va començar la veritable màgia de l’acte: va entrar una noia al bar i es planta davant de l’Isnel i li pregunta si és ella (l’ha reconegut pel nen). Primera sorpresa molt agradable: és l’Arare!!! Quina il·lusió coneixe-la, no m’ho esperava i per fi poso cara a un bloc fantàstic.

 

Anem cap a la llibreria i ja veig un grup de gent al carrer, davant de la porta, tots són coneguts. Em poso vermell, verd, blau, em puja un cuc per l’estómac. M’agradaria estar per tots però no dono a l’abast. Entrem, també hi ha gent. Han posat quatre cadires per nosaltres i unes deu pel públic, però comença a entrar gent i gent.

 

Continuen les sorpreses: se m’apropa un noi, em saluda i em diu “sóc en Cesc” i jo “en Cesc?” i penso “quin Cesc, no conec cap Cesc” i ell “no, en Cesc no, en Cesc”, entre els nervis, la gent i el soroll no ho entenia bé perquè llavors hi caic, “en Cesc no, és clar” i crido “el7!!!” i enlloc de dir-li res més li demano “i en Teo?”. Són els nervis que em fan reaccionar de manera estranya.

 

Signar llibres abans i tot de la presentació fins que reclamen la meva presència i m’adono que totes les cadires estan ocupades i que hi ha una gentada dreta, fins i tot a la porta del carrer. L’amo de la llibreria no se’n sap avenir i comenta que està molt ple per ser la presentació d’un llibre juvenil d’algú totalment desconegut. S’han esgotat els llibres i ha hagut de trucar a un depenent que ja havia plegat que tornés per ajudar-lo.

 

Comença la presentació: primer el de la llibreria que dóna les gràcies per l’assistència; després l’editora explica com li va arribar el llibre i com va decidir publicar-lo; després l’Isnel fa la presentació pròpiament dita, parla de mi, del que he fet i estudiat, de com va ajudar-me a repassar el llibre i a patir-lo, i fa un resum aproximat de l’argument, la gent (i jo més) queda encantada de la seva presentació, ha fet que tothom tingui moltes ganes de llegir la novel·la; després parlo jo i dic quatre bajanades més pròpies dels nervis del moment i m’oblido totalment del que m’havia preparat per dir, així que la meva intervenció queda reduïda a un parell de minuts, però ja hi ha prou perquè l’Isnel ha parlat tan bé que no sé què més afegir, dono les gràcies a tots per haver vingut i m’han de recordar que encara hi ha l’il·lustrador per dir la seva (Ups! Nervis, nervis, nervis, nervis); parla l’il·lustrador de com va captar l’esperit de la novel·la i el va poder reflectir en dibuixos, que li va ser molt fàcil perquè és molt visual… Finalment s’acaba la presentació, no recordo qui l’acomiada però respiro una mica alleugerit.

  (Foto www.totsalt.cat)

Salutacions, petons, amics, encaixades de mà, presentacions de desconeguts, signatures de llibres, companys de feina, dedicatòries, gent fent cua, gent que marxa i s’acomiada i jo que vull estar per tots però no puc…  

La gent va marxant lentament i el local es buida, quedem només nosaltres i els més íntims. El propietari de la llibreria està molt satisfet i sorprès de tanta gent com ha vingut, ha comptat per sobre cap a noranta persones, ha venut tots els llibres i té una llarga llista de comandes. Treu el llibre d’honor o de visites il·lustres de la llibreria i em convida a signar, tot seguit em demana que vagi a la seva parada per Sant Jordi. Estic al·lucinant: Sant Jordi! A la parada de la llibreria més important de Girona al mig de la Rambla! I amb l’Isnel!

 

Sortim tots i anem a sopar, estem massa esverats per anar cap a casa a dormir.

 

No vull que s’acabi aquesta nit, aquest somni fet realitat. Però les nits s’acaben i el sol torna a lluir al matí i retorna la realitat quotidiana… Però això no vol dir que els somnis també s’acabin, els podem fer durar i durar i durar i lluitar per ells, per aconseguir-los, perquè és possible, ara ho sé.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: De somnis i llibres

  1. nimue diu:

    que bonic! que bonic! me n’alegre moltíssim! 🙂
    Guarda sempre aquest record tan preciós. Segur que venen molts altres llibres i moltes altres presentacions però aquesta te l’has de guardar amb estima.
    Un beset gros!

  2. aina diu:

    eis!

    caram no m’estranya que no en vulguis baixar 🙂 moltes felicitats per tot que t’ho mereixes!

  3. aina diu:

    eis!

    caram no m’estranya que no en vulguis baixar 🙂 moltes felicitats per tot que t’ho mereixes!

  4. aina diu:

    (no sé perquè han sortit dos comentaris… jo no he fet res…!)

  5. Unmei diu:

    Uoooooo!!!
    Quina emucio no????
    Debies star com un flam d nervios!!!

    pero ha valgut la pena!!!

    M’alegro molt per tu Frederic!! 😀

  6. David diu:

    Ei! Felicitats pel llibre, aprofita el moment, ja tindràs temps per baixar del núvol 😉

  7. acollida diu:

    Va ser molt bonic, jo diria que entranyable.
    Felicitats. De tot cor.

  8. Èlsinor diu:

    Doncs aprofita aquest mateix i continua allà dalt al núvol tot el temps que pugues, que no sempre es té aquesta oportunitat…

    Ah, i felicitats per l’èxit! 🙂

  9. Èlsinor diu:

    Doncs aprofita aquest moment i continua allà dalt al núvol tot el temps que pugues, que no sempre es té aquesta oportunitat…

    Ah, i felicitats per l’èxit! 🙂

  10. Ainalma diu:

    Jo vull anar a la fira del llibre de Barcelona!!! Només he de saber si hi ha paradetes durant el cap de setmana (21 i 22 d’abril), però confie que vosaltres m’informareu amb temps!). Moltes felicitats, Deric, t’ho has guanyat.

  11. Ainalma diu:

    Jo vull anar a la fira del llibre de Barcelona!!! Només he de saber si hi ha paradetes durant el cap de setmana (21 i 22 d’abril), però confie que vosaltres m’informareu amb temps!). Moltes felicitats, Deric, t’ho has guanyat.

  12. júlia diu:

    Doncs res, a gaudir del moment i a superar això que en diuen ‘depressió post-part’ que sol arribar després d’esdeveniments que ens omplen d’eufòria! Felicitats de nou!

  13. el7 diu:

    amic, em vaig emocionar fins i tot jo!! aprofita el núbol i explica’ns que es veu des d’allà…. ohh ens deus veure tant petits….. explica explica….
    T’ho mereixes crack

Els comentaris estan tancats.