Arxiu mensual: novembre de 2004

En relació al darrer post penjat: http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-948181 http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-948884 Faig una mica més de publicitat! Però és que m’agrada! [@more@] Tweet

Aquest vespre he anat a la presentació d’un llibre escrit per una amiga meva. Efectivament, com podeu suposar, el títol del llibre és el mateix que el d’aquest post. És un llibre infantil, de lectura a partir de 10 anys … Continua llegint →

"Crec que només cerco amor… Sóc un nen suplicant una caricia". Avui em sento una mica així, com un buscador de carícies, d’amor. No sé, hi ha dies o, com en aquest cas, nits en que necessites tenir la persona … Continua llegint →

 Fer un blog és com fer un programa de ràdio. Jo que en faig de les dues coses tinc la mateixa sensació quan pico al teclat un nou article que quan obro el micro i començo a xerrar a la … Continua llegint →

Senyores i senyors, ara ja puc dir que el meu funcionariat tira endavant amb totes les garanties. Desprès de passar uns quants dies agobiat per les oposicions, per fi s’ha acabat tot. Ja he fet les proves, m’he enfrontat al … Continua llegint →

Ja no puc més. Ja he estudiat prou durant tot el dia. Em surten les lleis per tots els porus de la meva pell. La llei 58/2003, la 30/1992, la 4/1999, els reglaments, els arqueigos, les notificacions, els recàrrecs, els … Continua llegint →

Sempre m’havia refiat de la meva rata. Era una amiga fidel, contínuament al meu costat, sota de la meva mà dreta, com si fos una extensió més dels meus dits. La darrera vegada que la vaig veure havia començat a … Continua llegint →

Avui no escriuré res de nou, estic cansat i me’n vull anar a dormir aviat. A més, he d’aprofitar el temps per estudiar que divendres ja tinc les oposicions. A veure si d’una punyetera vegada regularitzo la meva situació a … Continua llegint →

Els huracans Ivan i Charley van arrasar aquest estiu el Carib. Com cada any, aquesta zona pateix els efectes dels huracans més virulents. I, com cada any, hem de lamentar víctimes innocents, sempre les mateixes. Són els més pobres els … Continua llegint →

De vegades sento que se’m cau el cabell. Veig un pèl a la taula del despatx, davant del teclat de l’ordinador, allà perdut, desamparat com al mig d’un desert. És meu. Ha caigut del meu cap. És llarg i ros. … Continua llegint →