Gosseres infernals

Avui fa un mes i dues setmanes que el meu gos va empendre un camí molt allunyat del meu, un camí que el va dur cap a les estrelles.

[@more@]

El meu gos, com sabeu, no vivia a casa amb mi, sino a casa del meu company, però tot i això jo sabia que cada dia, quan anava cap allà, el tenia, podia treure’l de passeig, jugar, respatllar-lo i totes aquestes coses que es fan amb un gos. Des de que va marxar, he notat (no t’enfadis Àlex), que em falta alguna cosa a la meva vida.

Per això (tot i que deia, assegurava i perjurava que mai més tindria cap altre gos), he decidit omplir aquest petit buit amb un altre gos.

I ara bé el dilema: botiga o gossera? En principi em decideixo per botiga, però no he descartat anar a la gossera i avui he anat a veure la que tinc més propera. Mare de Deu! Quin mal al cor! Com pot ser que tinguin els animals en unes gosseres tan infernals, ens unes condicions tan inhumanes?

La gossera era bruta, fastigosa, els gossos campaven al seu aire per un tancat molt gran perque hi era l’amo per allà, però tenien unes gàbies que feien pena: petites, reixats trencats amb filferros sueltos, pots d’aigua trencats, per menjar pa sec, casetes fetes amb 4 fustes, 3 i 4 animals a cada gàbia… Mentre m’ensenyava els animals, l’home ha vist alguna cosa a terra i, dissimuladament per que jo no ho veiés, l’ha agafat i l’ha deixat en un racó, era un gos mort. Desprès ha vist un petit que se li havia escapat d’una gàbia, l’ha agafat i, sense obrir la porta, per sobre de la tanca, l’ha deixat anar a dins des d’una alçada d’un metre i mig… i això només és una part. Quan l’he dit que, de moment no m’emportava cap, m’ha convidat a marxar i, per part meva, a no tornar mai més.

I pensar que aquests gossos encara tenen sort perque mengen cada dia i tenen un casa on viure. Com pot ser que la gent abandoni un animal d’aquesta manera? Haurieu de veure com alguns gossos se m’apropaven cercant una caricia i, amb laments dèbils semblaven demanar que me’ls emportés. Ha estat una experiència molt dura!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 comentaris a l'entrada: Gosseres infernals

  1. acollida diu:

    I a tu no t’agradaria arreglar-li la vida a un cadellet d’aquests que has vist i que ho tenen tan mal parat?
    Jo n’he tingut, de gos. I sempre he pensat que, si mai em decideixo a tenir-ne un altre, me n’aniré a buscar-lo a la gossera. He sentit a dir que no hi ha bèsties més agraïdes que aquestes. Suposo que, precisament perquè ho han passat molt malament, saben apreciar un tracte més digne o, tal com tu dius, més “humà”.
    Una abraçada!

  2. el Lloro diu:

    Si jo manés… Uuuuiiii, si jo manés!
    El primer que faria seria arreglar les gosseres. No, això seria el segon que faria. El primer seria impedir que tots els inconseqüents del món compressin un gos per caprici i l’abandonessin al cap de quatre dies (normalment coincidint amb les vacances). Quins pebrots que tenen! Aquests sí que són ben animals, òstima!
    Tu, en canvi, ets bona persona, Frederic. Se’t veu d’una hora lluny. Qualsevol gosset estarà bé amb tu, el compris a una botiga o el vagis a buscar a una gossera. Ostres, ja li tinc enveja abans que el tinguis a casa i tot!

  3. el Grumet diu:

    I per què li tens enveja, si es pot saber?
    Que no et tracto bé, jo, o què?

  4. el Lloro diu:

    Je, je, je… Mí-te’l, el Grumet, ja s’ha ofès, el senyoret…
    Home… No em puc queixar… Sempre hi ha mal i pitjor, és clar… Però és que en Frederic segur que té un sofà, a casa seva. I ja m’estic imaginant ben escarxofat, al costat del meu estimat Canari, menjant pipes i veient una bon pel·li… Je, je, je…

  5. el Grumet diu:

    Lloro… Creu-me que, de vegades, et plomaria! Una a una, et trauria les plomes, sí senyor!

  6. acollida diu:

    Voleu parar, ja?
    Perdona, Frederic. Ja ho veus, no els puc deixar sols. Ho sento, maco.

  7. omar diu:

    Trobaràs el gos que t’enamorarà i no tindràs dubtes, te l’enduràs cap a casa. I serà el gos més feliç del món.

  8. isnel diu:

    Ahir vaig veure el primer. S’acosta Setmana Santa i els desgraciats (vull dir els humans desgraciats) es comencen a preparar. Vaig trucar als Mossos. Van dir que ja se n’ocuparien. Si van ser-hi a temps, ara serà en una gossera d’aquestes que has vist. Si no hi van ser a temps, ja deu ser camí de les estrelles.

  9. donot diu:

    Pobres animalons….

  10. No sé a quina gossera has anat, Frederic, però el que expliques, és per denunciar-ho.
    Si puc donar-te el meu parer, insisteixo en el que ja et vaig dir en un altre post, jo m’inclino per la gossera. Per un cantó, tindràs la recompensa del seu agraïment; per un altre, la consciència d’haver-lo tret d’un lloc com el que has vist (i gràcies, que no són totes així; que una cosa és que vagin curts de fons, i una altra, que no els tractin bé).

  11. elisenda diu:

    Jo també voto per gossera. És la manera de donar una oportunitat a algun pobre animalet que hi sigui. I jo també el denunciaria, perquè no es poden tenir els animals en aquelles condicions. A Barcelona, la veritat és que ara són prou dignes. Si vols, consulta la web http://www.altarriba.org. Tenen seu a Mataró i a la Bisbal i pots veure les bestioles amb foto i tot, o anar-hi, evidentment, i adoptar-los o apadrinar-los…
    Jo vaig recollir la meva Lola del carrer. Estava molt malaltona i la va passar fotuda. Ara és un nervi i no para mai, tot i que també és dolceta quan vol, i crec que tot i estar en un pis, és una gata prou feliç. I igualment ho serà el gos que triïs tu (tot i que ell d’alguna manera també ho farà). Un petó

  12. Uruviel diu:

    Fa bastant temps, uns 4 o 5 anys, la meva àvia va decidir que estaria bé tenir un gosset. Primer vam mirar en botigues, i finalment vam acabar a la gossera. Francament, va ser horrible. Hi havia una barbaritat de gossos, quasi tots amb ferides sense curar, bruts i inclús sense aigua. Se’n va quedar un, malauradament estava malalt (el veterinari va dir que a les gosseres agafaven moltes enfermetats) i no va poder estar massa temps amb nosaltres. Tot i això, crec que mai hem tingut un gos tant carinyós, potser demostrava la falta d’afecte rebuda fins aleshores d’aquesta manera. És difícil aconsellar, però crec que jo aniria a la gossera. Preferiria donar una oportunitat als animals que moren allà.

  13. joan diu:

    Frederic i no pots anar-hi a una altra o demanar si tenen gossos xicotets encara que no hivages, perquè el tràngol de veure-ho de ser gros, la veritat, però més motiu per traure’n un, no creus? Abraçades.

  14. Som un recull de crueltats…

Els comentaris estan tancats.