Lula

Avui he anat a buscar a la Lula a la gossera i ja la tinc a casa descansant. De fet, ara mateix, dorm plàcidament a la seva nova manta i jo m’imagino que feia molt de temps que no podia dormir tan tranquil.lament i tan profundament com ara, de fet gairebé ronca.

Sé que ella ara és feliç lluny de la freda, impersonal i bruta gossera però no puc treure’m del damunt l’estranya sensació de no saber si he fet bé o no en posar de nou un gos a la meva vida. Perquè tinc aquesta sensació d’equivocació? És perquè és el primer dia i encara no em fa gaire cas? És pel trasbals que ha portat a casa meva i a la meva vida? És perque encara ens hem d’acostumar l’un a l’altre?

O és perquè avui és un dia estrany, de canvi d’horari, de sol.litud? O, simplement perque s’acaven les vacances i és com un diumenge gris a la tarda?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Lula

  1. JosepArnau diu:

    Deixa passar el temps i veuras com no t’has equivocat.

  2. Crec que has fet bé, li has canviat la vida a aquest animal i ell te la canviarà a tu i segur que per bé, potser els primers dies et portarà mal de caps però la sadisfacció que tindràs quan passi el temps t’ho recompensarà, t’ho dic per experiéncia 😉

  3. Donot diu:

    Estic convençuda de què has fet molt bé i que la vostra vida junts serà d’allò més divertida.
    Deixa de fer-te tantes preguntes en aquest tema.
    Viu l’avui, ara la tens a ella. I ella ha de ser el més important per a tu, en aquest moment. Us heu d’acostumar l’un a l’altre… ara tindreu feina, però segur que serà agradable.
    Els animalons són molt agraïts…
    Ja veuràs com sereu molt feliços!
    Ànims… i volem una foto!!!
    😉

  4. elisenda diu:

    Deixa passar una setmana, i veuràs com tots els dubtes s’hauran esvaït. La Lula serà tan teva que ja no et podràs imaginar sense ella, igual que ella sense tu. I sí, és un dilluns que fa olor de tarda de diumenge. Però la setmana serà més curta. Un petó

  5. Tristany diu:

    Mira, tu el que has de fer es posar-te al lloc de la Lula. No creus que deu estar contentíssima d’estar amb tu?. No hi donis més voltes i valora la felicitat que li dones.

  6. omar diu:

    Acostumar-se a viure al teu costat no deu ser fàcil ni per un gos 😛
    És broma. A la Lula li ha tocat la loteria i tu segur que també seràs feliç amb ella. Tinc ganes de conèixer-la.

  7. acollida diu:

    Home, Frederic!
    Estic molt contenta que t’hagis decidit finalment i que la bona sort li hagi tocat a un animal de gossera. Molt contenta, sí senyor!
    Jo crec que podries mirar de passar un dia sencer sense fer-te preguntes i dedicar-te a observar la mirada de la Lula. Segur que hi llegiràs moltes coses que t’agradaran. Només el fet que hagi dormit tan gratament ja diu molt. Ningú no dorm tranquil si se sent insegur.
    Si es veu d’una hora lluny que els animalons han de ser feliços a casa teva, home!
    Una abraçada, maco!

  8. el Lloro diu:

    Ei, Frederiiiic!!!
    Jo també estic content!!!
    Molt content!!!
    Segur que la Lula tenia ganes de tenir una casa confortable i una persona que l’estimi. Pensa que els animals som molt sentits. I molt agraïts. I estimem a qui ens estima sense fer-nos preguntes (ehem!). I també estic segur que el Canari meu, estimat, s’acostumarà a la Lula i es passaran les tardes jugant al parxís. Ja ho veuràs!

Els comentaris estan tancats.