Memòries d’ultratomba

Reeditades aquest any, podriem considerar-les les primeres memòries escrites per un mort.

Bé, no va ser ben bé així, simplement, en François-René, bescomte de Chateaubriand, les va escriure, naturalment abans de morir, però amb l’ordre expressa que només fossin publicades desprès de la seva mort. Podria dir que aquestes memòries són un dels exponents del Romanticisme, moviment cultural pel qual jo tinc una certa predilecció.

A més, van ser descobertes, pels amants de Paul Auster, en el seu llibre El llibre de les il.lusions. Bé, al menys jo sí que les vaig descobrir allà.

[@more@]

El que han dit d’ell:

Epopeya extraordinaria de unos tiempos convulsos que François de Chateaubriand vivió como testigo y protagonista, las Memorias de ultratumba son un documento literario atemporal. Melancólico y desengañado, aristócrata que presenció la Revolución Francesa, que viajó a la joven República americana y conoció el esplendor y la falsía del Imperio napoleónico, así como la Restauración, Chateaubriand fue un hombre polifacético, hábil y vehemente, cuyas Memorias—"un templo de la muerte erigido a la luz de mis recuerdos"—nacieron como confrontación personal con la Historia, como revancha contra el tiempo. Un escritor maravilloso y de culto capaz de construir, como el profesor Fumaroli dice en el prólogo redactado para esta edición, "una reflexión profunda, de una actualidad sobrecogedora y de un alcance universal, sobre la era democrática inaugurada por la Revolución Americana y por la Revolución Francesa, sobre las grandes esperanzas que ella hizo nacer, sobre los peligros que llevaba en germen, y sobre las pruebas insólitas a las que exponía, en su expansión mundial, la libertad y la humanidad misma del hombre."

Les Memòries van nèixer com una confrontació personal amb la Història, una revenja contra el temps.

Ara, si el voleu regalar, prepareu-vos, val 84 € i, si us el regalen, també, són 2.816 planes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Memòries d’ultratomba

  1. joan diu:

    Frederic o “Deric”, ara pensant-ho bé queda de novel·la el nom :razz:, ja t’ho he dit al meu blog que al principi pensava que ets tu però al picar i eixir-me aquella pàgina estranya doncs vaig pensar qeu seria una altra persona. Bé. ja està aclarit =)
    I ara vinc i deixe la meua crítica,. em sembla molt bé que aportes tot aquest ventall de llibres tan diferents i interssant, però si vols que et diga la veritat ja tinc ganes que vinga Sant Jordí i pareu de fer propostes sobre llibres perquè és que me’ls comparia tots i estic en números totalment rojos, rojos, i em fa molta ràbia :evil:, hahaha, bé en part és així però jo que per example no tinc massa temsp per acostar-me a València ciutat i pegar una volta per les llibreries, cosa que m’encanta fer quan puc, m’agrada especialment que em poseu al dia amb les ultimes novetats, així que gràcies frederic però a mi es dificil que me’n regalen cap :'(

  2. isnel diu:

    A mi fa molt i molt que no em regalen cap llibre per Sant Jordi… :'(

Els comentaris estan tancats.