Qui pensa en nosaltres?

Ningú que no es trobi al mig d’aquesta bogeria es pot arribar a imaginar com pot afectar a la salut tan física com psíquica, aquest nou procés de “normalització” d’immigrants. I si la cosa no era prou dificil i complicada, va el govern i ens l’enreda molt més passant el testimoni de forma totalment descarada als ajuntaments.

[@more@]

A la tele es veuen les cues, les hores i hores que aquesta gent ha de fer abans no és atesa, però el que ningú no ensenya és el treballador que hi ha al darrera del taulell, de com pot arribar a fer patir el veure la desesperació en els rostres per poder aconseguir el desitjat “paper”, veure com et ve una persona amb un contracte bancari, un bitllet d’avió o de tren, un munt de factures, etc, etc, i a tot li vas dient: “això no, això no, això tampoc… però és que no tens cap dels 7 papers que demana ara el govern?”. Tenim fama de ser “funcionaris” però també som persones i nosaltres no hem posat aquestes normes tan restrictives. Avui una companya meva, desprès de discutir-se durant cinc minuts amb un li ha dit: “si per mi fos, et donava el certificat i el permís de treball ja, però no puc”.  Qui pensa en la frustració que et fa sentir cada atenció a un ciutadà? És que els veus venir i ja pateixes perquè saps que, de cada deu, només un té algun dels set papers!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Qui pensa en nosaltres?

  1. noieta diu:

    Com t’entenc Frederic, sé el que es treballar de cara al públic en una adminsitració…posar-te a la pell de l’altra persona i voler ajudar-la però no poder perquè no depèn de tu…i també estar patint “el xàfec” de la persona que ha estat hores esperant per rebre un “no”…
    Anims que només que algú ja surti amb un somriure… haurà valgut la pena!
    Una abraçada

  2. lluneta diu:

    Jo no sé el que és haver de dir “no” quan voldries donar un “sí” però ha de ser molt dur, donar la cara per una resposta quan aquesta en realitat no la tries tu…
    Ànims, que això sembla durillo ;)!
    Un petoneeet!

  3. elisenda diu:

    als matins treballo al costat de la delegació del govern. sempre hi ha cua, sempre. i aquests dies la cua és encara més llarga quan plego. i ara encara penses que almenys no passen fred, perquè veure’ls fent hores drets al mes de gener era ben bé inhumà…
    ànims, frederic, al capdavall veure una cara amable a l’altra banda del taulell els podrà compensar almenys una mica la cua.

Els comentaris estan tancats.