Nicolas

S’ha llevat aviat aquest mati, tenia un dia molt llarg per endavant. Quan el lavabo ha quedat lliure, ha entrat a dutxar-se i afeitar-se. Com cada dia, l’altre company de pis ha deixat la pica bruta d’escuma i pèls. En Nicolas ho ha recollit tot perque li agrada que el bany estigui net quan ell entra. Ja ha desistit de barallar-se continuament per l’higiene en aquella casa plena d’homes de les més diverses nacionalitats i condicions. Sempre li ha tocat netejar el que els altres embruten i, a sobre, haver d’escoltar les seves burles ofensives.

[@more@]

Per això mateix havia marxat del seu pais, no perque el futur allà fos incert i desesperat. Amb els seus estudis universitaris que, s’havia pagat gràcies a l’ajut dels seus pares, hauria aconseguit un bon lloc de treball, d’això n’estava segur. Però les burles el perseguien allà on anaven. En Nicolas no entenia perque la gent s’enreia d’ell, perque una nit el van acorralar uns quants homes i el van apallissar fins que el van deixar mig mort a la porta d’un hospital.

 

Va ser allà, mentre es recuperava de les ferides, que va poder accedir a un ordinador per primer cop a la seva vida i navegar per internet. Se li va obrir un món de posibilitats noves increïbles. Va cercar respostes i les va trobar. Fins aquell dia les paraules homosexual o gai no li havien dit res, no existien en el seu vocabulari, ara li havien donat un significat a les burles, als insults.

 

Aquella mateixa nit es va mirar detingudament al mirall de l’hospital. El cos encara el tenia ple de blaus i ferides però, per primera vegada, va mirar bé i va saber que tenia un cos ben format, una cara guapa, amb ulls grans i vius i uns llavis gruixuts. Realment era atractiu i, potser sí que era cert, tenia una mica de ploma. Però això ja no li va importar, ara tenia clar el que havia de fer: abandonar el Camerun i intentar una nova vida en algun pais on pogués ser ell mateix, sense que ningú es riguès mai més.

 

Quan es va recuperar del tot, va acomiadar-se de la familia, va agafar tots els títols dels seus estudis i totes les referències laborals que tenia i, amb poc menys que una maleta, va agafar el primer avió que sortia cap Europa.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Nicolas

  1. isnel diu:

    Suposo (i espero i desitjo) que continuaràs… ❓

Els comentaris estan tancats.