ROMA ÉS EL PALÍDROM D’AMOR

Ja he tornat! Podria descriure el viatge en tots els seus ets i uts, però no ho faré. No en tinc ganes, només em vull quedar amb l’esperit del viatge, amb el que vaig sentir i viure. I és que cada cop que vaig a Italia em passa el mateix: soc allà i no penso en tornar, voldria quedar-me per sempre més. Miro els cotxes decidint quin model seria el millor per tenir allà, passo pel costat d’un pis en venda o en lloguer i me’l miro apuntant mentalment el telèfon…

[@more@]

Roma

Realment no busco res especial en aquell pais. Potser un somni de joventut mai fet realitat. El somni que vaig tenir la primera vegada que vaig visitar Italia: tornar quan fos gran per quedar-me a viure.

Què és el que té Italia? És el pais, és la seva història, és la gent, el paisatge, les cases, la roba estesa al carrer, les fonts, els edificis, és l’aire que s’hi respira? He estat al nord, a l’est, a l’oest, al sud i fins i tot a Sicilia i en tots els racons dels pais em passa el mateix, tot i que, naturalment, tinc el meu raconet preferit: la Toscana.

Potser el que té Italia és que cada cop que he estat allà (i ja van sis), he estat feliç, com ho vaig ser a Sicilia i com ho he estat ara a Roma perque he anat acompanyat d’algú que m’estima i estimo. I és que Roma és el palíndrom d’Amor, o és a l’inrevés?

Desprès de tot això, només cal remarcar una petita cosa: si alguna vegada desapareixo, busque-me a Italia.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: ROMA ÉS EL PALÍDROM D’AMOR

  1. jcr diu:

    Ostres, t’explico una mania meva quan viatjo: mirar les immobiliàries. Parar-me davant del seu aparador, mirar els preus, els barris, les cuines, els balcons, … somniar uns dies dins d’aquella habitació a l’àtic de Paris, o en aquell vaixell d’un canal d’Amsterdam. I també agafar revistes immobiliaries per fullejar tornant cap a casa …
    I Itàlia … imaginar-se en un palau de Venècia -o millor encara, a alguna casa de les illes del davant-, o en una casa des d’on veure Florència des de les altures …

    I paro ja, que m’emociono jo sol i tu parlaves de Roma, de l’amor, del viatge … 😉

  2. pentesilea diu:

    Jo no vaig de viatge tant, però també mir tot això de què parlau. Però al final sempre torn…

    La Toscana… Potser algun dia 😉

  3. Me n’alegro molt de què tot hagi anat bé, i tal i com sembla que t’agrada, desitjo que hi puguis tornar molts més cops.

  4. elisenda diu:

    jo acabaré vivint una temporada a roma, ho sé. més tard o més d’hora, però ho vull fer. i quan tingui el meu piset des d’on es vegin les teulades i les cúpules de la ciutat, us hi convidaré 🙂

  5. isnel diu:

    Haig de tornar a Itàlia… I més llegint-te a tu… Avui el Grumet també en parla (demà a trenc d’alba “salpem” cap a Nàpols…)
    Et veig molt feliç, frederic… M’agrada…
    Un petó.

Els comentaris estan tancats.