Aquest vespre, tornant cap a casa he pogut veure una imprudència sobre un vehicle que m’ha semblat brutal: Una mare asseguda al seient del copilot d’un 4×4 sense el cinturó de seguretat i amb un nen d’uns cinc anys a la falda!
Aquesta es pot considerar bona mare? Tan si el trajecte és curt com llarg, portar un nen petit al seient del davant i sense cap protecció em sembla d’una irresponsabilitat tan bèstia que només de pensar-ho se’m posen els pèls de punta. Aquesta familia es mereix una retirada instantània del carnet de conduir i una multa exemplar.
Veient aquesta insensatesa, penso que les campanyes de seguretat viària es queden ben curtes tan de continguts com d’agressivitat. No és solsament l’alcohol o la velocitat el que maten.
[@more@]
De vegades penso que, per ser pare, o mare, també s’hauria de passar un examen…
Bona nit, maco…
Bon dia! a mi també se’m posen els pèls de punta. Com quan veig les mares esperant per creuar el carrer amb el carret del xiquet i posen el carret enmig sense adonar-se’n com és de fàcil que vinga un cotxe i se l’emporte. M’entren ganes de dir-les quatre coses! 🙁
Tota la raó del món Frederic, jo com a mare sempre he cuidat moltíssim la seguretat del nens al cotxe, i em consta que el seu pare taambé ho fa. El que no comprendré mai és com hi ha gent tan i tan irresponsable!, no es mereixen tenir fills, i ja sé que sona molt bèstia, però és el que penso…aquest tema em posa de molt mal humor, i trista 🙁
Una abraçada.
Hola, Frederic, maco!
No et deixo cap comentari al post anterior perquè potser no el veuries. Volia dir-te que aquests dies vaig força atrafegada i que em falta temps per passar per indrets coneguts i estimats. Ja vaig veure que havies tornat de Roma. En fi… benvingut a la catalana terra!, encara que la salutació t’arribi amb uns quants dies de retard.
Ah! Jo també ho penso cada dia, que caldria passar un examen sever per ser pare o mare (però sever-sever!).
Una abraçada!